dilluns, 21 d’abril del 2008

Cabòries de Sant Jordi.


Finalment ha nascut Cabòries, la revista de l'IES Julio Antonio de Móra d'Ebre. És una bona notícia per encetar aquesta setmana de Sant Jordi. I, com hi ha món, que ens fan falta estímuls positius entre tanta farsa com la que ens tapa de veure els nous camins que ens cal emprendre perquè els nostres països no es trobin en la dissort dels dàlmates.
Amb el somriure i les cabòries aprenguem a navegar entre Escil·la i Caribdis ; és potser el nostre destí. Siguem dignes hereus d'Ulisses i fem la nostra singladura sense caure en el risc de l'oblit. Amb Jesús Moncada vam aprendre com fins i tot les cabòries estivals poden ser un senzill camí d'aprenentatge i, per què no, de saviesa.
El saber viu en les paraules i cada paraula que es perd és un tros de realitat que s'esborra. Realitat que són fets i sentiments continguts en el poder d'una paraula, sons combinats que obren horitzons i evoquen vivències. El Sant Jordi d'enguany el vull dedicar precisament a les paraules obsoletes i em faig ressò del projecte Reserva de paraules de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i em sumo a la iniciativa del Consorci de Normalització lingüística que ens proposa apadrinar paraules en perill de desaparèixer.
El dia de Sant Jordi a l'institut tindrem l'exposició preparada per la Mireia Grangé dedicada a una part del nostre patrimoni lingüístic en risc de substitució i tothom qui ho vulgui es podrà sumar a la iniciativa de salvar els nostres mots. Per fer-ho només caldrà dipositar en una urna que hi haurà al vestíbul del centre la paraula que ens proposem de salvar o enviar la proposta a l'espai de comentaris d'aquest bloc
Per començar i com a exemple en proposo dos: calauet i patxet.
La primera no es troba ni a l'Alcover-Moll, designa un moixonet, un gafarró que no sé ben bé identificar. Per mi és una paraula plena de ressonàncies de tendresa infantil. A Riba-roja, serveix per cridar amorosament els xiquets petitets. (Una altra paraula que tampoc recull el gran repertori lingüístic és "ranixa")
Patxet. El seu significat va ser documentat per Labèrnia, però ha desaparegut pràcticament dels usos orals. Escrita la trobem emprada per Bladé, Moret o Carranza i es pot relacionar amb la paraula patxo, que hem localitzat a Rasquera i Tivissa, però que té una accepció diferent a la recollida als diccionaris.

diumenge, 13 d’abril del 2008

Notes de cap de setmana


El passat dia 5 ens vam retrobar alguns bladerians en l'homenatge anual a l'escriptor de Benissanet. Hi vam poder veure el documental elaborat per Santi Valldepérez. Una obra ben feta que esperem que aviat puga tenir una bona difusió (em va impressionar la visió fugaç del poble de Faió, ara submergit sota les aigües de l'embassament, símbol d'un món perdut, obstinat record en el braç del seu campanar solitari). No vaig poder assistir a la representació de "Blat d'Orió", l'obra del grup teatral planer a partir de textos de L'Exiliada. Sí que vaig tenir la sort d'escoltar Sam Abrams, un americà en terres ebrenques, que ens va ajudar a confirmar l'interès de l'obra de Bladé en l'espai sense fronteres de la literatura i com a veu d'afirmació d'una cultura encara atacada per bàrbars i potències de mentalitat colonial.
Exagerat? Vegem dos referències que m'han arribat aquesta setmana:

1- El professor Artur Quintana, president de la Iniciativa Cultural de la Franja, haurà de declarar davant dels tribunals. Us en podeu informar i fer arribar el vostre suport a http://locacaodelafacao.wordpress.com/

2- El Ministerio d'Educació organitza un congrés d'internet i s'obstina en trencar la unitat lingüística del català (observareu com no hi ha entrades a l'andalús o a l'argentí): http://www.congresointernetenelaula.es/

"Que la prudència no ens faci traïdors" va dir fa anys Jordi Carbonell. Avui sentim com una llosa -esperem que no sigui una làpida- el pes de molts silencis en aquesta pàtria que a força d'aparentar ser progre se'ns està tornant provinciana.

divendres, 4 d’abril del 2008

Fenya, faena, feina



No em queda gairebé temps per escriure. Feina, molta fenya, com diem a Riba-roja i bona part del català nord-occidental, faena com diuen de la Roca Folletera en avall. Diversitat de paraules del nostre cabal lèxic, d'una llengua maltractada que viu entre perills i que el passat cap de setmana, a Jesús, va ser centre d'atenció en el merescut homenatge al mestre Josep Panisello.
Hi vaig retrobar coneguts i amics. Les sessions dedicades a "Llengua i ensenyament: llengua estàndard i variació lingüística" van fer goig, per l'assistència nombrosa i la qualitat de les ponències i comunicacions.
A classe, exercicis i comentaris literaris i lingüístics en una setmana ben farcida d'exemples de com alguns polítics es volen tapar les vergonyes amb la manipulació lingüística. Podríeu fer un llistat d'eufemismes per ocultar la proposta transvasista del govern de Montilla?
Hi va haver un temps en què el poble considerava que l'església era posseïdora de la veritat absoluta i en virtut d'aquesta hegemonia ideològica els "administradors de la veritat" venien fins i tot trossets de cel. Amb el temps es van desemmascarar les maniobres dels falsos predicadors. No podria ser que avui algunes ideologies i algunes persones haguessin assumit aquell vell poder que reprimia la llibertat i la dignitat humanes?.
Avui com ahir el pensament lliure és el millor antídot perquè no ens arrosseguin els vents desbocats dels mil i un cretinismes que bufen aquest esfereït mes d'abril.