El diari Avui ens ha ofert, des del passat dia 23, un conjunt d'articles d'opinió sobre els reptes de l'educació.
Els referencio i us animo a fer-ne una lectura que ens pot ser profitosa:
I- Ricard Aimerich: Escola i societat
II- Jaume Sarramona: L'avaluació com a repte
III-Jaume Cela: Entre d'altres, dos reptes
IV- Joan Estruch: Contra la crisi, educació
V- Carme-Laura Gil: La Catalunya del segle XXI
Tots ells són plens d'idees que ens porten a la reflexió, el debat i a propostes d'acció en la pràctica educativa. N'anoto algunes:
- cal que la direcció escolar es professionalitzi de veritat i constitueixi el primer nivell de supervisió del sistema, i alhora que sigui avaluada per la inspecció, i aquesta per l'organisme competent de l'administració. Totes aquestes avaluacions haurien de tenir després un paper decisiu en les respectives carreres professionals (J. Sarramona)
- La velocitat s'ha convertit en un valor. Però el cas és que si parlem d'educació el que necessitem són ritmes pausats, diferenciats, perquè educar comporta disposar de temps per atendre les necessitats de l'altre, de qui som responsables (J. Cela)
- No es tracta, però, de reforçar la seva funció assistencial, sinó de convertir-lo en un dels pilars del nou model econòmic que Catalunya necessita. L'excel·lència educativa ha de connectar-se amb un mercat de treball que demandi un "capital humà" d'una elevada productivitat, aconseguida amb la innovació tecnològica. Altrament, l'excel·lència només serviria per frustrar el joves "massa ben preparats", que no podrien inserir-se en un sistema productiu endarrerit (J. Estruch)
-
La pregunta que cal fer no és quina educació volem sinó quina societat volem
Només és possible amb la conjugació generosa de l'eficàcia de l'organització administrativa, amb la veritable autonomia del centre educatiu com a eina del nou model d'escola i ciutadà, la nova formació del professorat inserida en el projecte de nova societat catalana, d'identitat nacional, la ruptura del currículum escolar i el perllongament de l'escolarització obligatòria fins als 18 anys amb models diversos adequats a la mateixa diversitat d'actituds i aptituds de l'alumnat (C.L. Gil)
