Continuo sentint els hidroavions que s'enlairen cap al foc d'Horta. Dies de cendra i impotència.
Mentre, continuo llegint poesia i ,espigolant, descobreixo la poesia de Josep Porcar i reprodueixo del seu llibre digital Els estius (amb llicència CC) el poema Biaix, que ens pot ajudar a entendre les funcions de l'educació literària.
Acabo de descobrir Glogster, un programa que ens permet combinar text, imatge i so per treballar per exemple la poesia:
Magnífic, clar i contundent el professor Solà en la seua intervenció davant el Parlament de Catalunya el passat 1 de juliol:
Aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre.
Les persones que el formem no podem ni volem sentir-nos ni un minut més inferiors a cap altra persona.
La llengua pròpia del país i de moltíssimes d'aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d'Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra
Aquest és el fragment final d'un text que es mereix ser llegit i escoltat integrament.
Relacionat amb el parlament del professor Solà i per aprofundir en un dels aspectes que assenyala en l'esmentada intervenció he trobat una interessant conferència del professor Juan Carlos Moreno que ens parla del nacionalisme lingüístic espanyol i que ens pot ajudar a entendre alguns dels mites que articulen la vella ideologia imperialista hegemònica - encara?- que s'amaga rera fal·làcies que es presenten com a arguments lingüístics:
