Caldrà continuar observant com es produeix la incorporació dels ordinadors a les aules i l'ús que se'n fa. De moment he vist al meu centre com creix la necessitat d'obrir cursos al Moodle. De moment, per a penjar-hi PDF dels llibres, facilitats en format digitals per les editorials o escanejats dels llibres un cop cisellats i amb els fulls solts per a facilitar-ne la reproducció.
Potser amb el tracte i si entre programació i programació queda temps per a la reflexió pedagògica arribarem a establir col·lectivament unes noves pràctiques educatives. Ara per ara, al meu institut, encara estem en el procés de configurar les connexions dels nous ordinadors. El professor Jordi Adell, atent als camins de la pedagogia i le web ens deixa una anàlisi de la introducció de les pantalles a les autonomies espanyoles.
diumenge, 26 de setembre del 2010
Una reflexió sobre els ordinadors a les aules
dimecres, 22 de setembre del 2010
EDUCACIÓ LITERÀRIA: POESIA
Acabo de llegir a educ@contic una entrada força interessant sobre educació literària que presenta algunes propostes interessants per a aplicar a les aules. Amb interès per part meua i per part dels meus alumnes - així ho vull pensar- els darrers cursos he anat introduint una sèrie de pràctiques literàries que comencen a depassar la provatura circumstancial i que van quedant integrades en una un projecte que comença a tenir coherència.
Educ@contic mostra algunes propostes que poden ampliar l'experiència literària i que intentaré aplicar durant aquest curs.
diumenge, 6 de juny del 2010
Els llibres digitals no existeixen
El títol que encapçala aquesta entrada pot semblar provocador. No m'ho sembla. És o hauria de ser una simple constatació. Gairebé, ara per ara, és com si diguéssim "el llibre en paper", un esment al suport que encobreix la substància: el llibre. I encara més en relació al món educatiu, ja que el debat sobre els llibres en format digital ens tapa el debat sobre el procés educatiu, sobre l'educació en el nostre context.
Per debatre d'aquests qüestions i dels plans d'implantació dels ordinadors a les aules remeto a "carta a los editores de libros de texto" del professor Jordi Adell.
dimecres, 17 de febrer del 2010
El repte de l'aprenentatge digital
La major part dels nostres alumnes viuen en un món marcat per les tecnologies digitals. Com les hem d'incorporar al món educatiu? Quin espai han d'ocupar? El video ens ajuda a plantejar-nos la necessitat del repte.
Una Visión de los Alumnos - Transcribed | dotSUB
dissabte, 13 de febrer del 2010
Com educar els nadius digitals?
Acabo de llegir la referència a una conferència de l'Antoni Albert a zonatic-n
sobre l'aplicació dels llibres digitals amb alumnes de la generació Net. És una mirada positiva, engrescadora. Potser massa optimista. Segurament que estem immergits en un dels aspectes de la revolució que comporta construir la societat de la informació i el coneixement i que n'hem d'assumir els reptes, però és també necessari estar atents als nostres límits i a les insuficiències del nostre entorn. L'any 2007 vaig començar a introduir els blocs a les aules, el 2008 vaig començar amb el Moodle i he vist que aquests i altres suports m'han permès experiències gratificants que no m'impedeixen de constatar que ens trobem en una fase inicial de la digitalització a les aules i que per tirar endavant tota la comunitat escolar necessitarà d'un suport tècnic, material i humà, que hores d'ara és lluny d'assegurar un progrès eficient. Aquesta setmana començo a impartir un seminari de formació al meu centre i suposo que serà un espai per copsar l'estat de la qüestió, replantejar conjuntament el fet educatiu i anar aprenent de la incorporació de la web 2.0 a les aules.
diumenge, 27 de setembre del 2009
EDUCACIÓ: MARC LEGAL I COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Aquest dies de començament de curs bona part del professorat va de bòlit amb la confecció de les programacions dels diversos cursos. Alguns s'hi esforcen per la necessitat de tenir una documentació adequada de cara a les oposicions que han de superar. La majoria dubtem de la validesa d'uns patracols que queden arxivats mentre, això sí, procurem fer la nostra feina el millor possible i educar i compartir a les aules la complexitat dels coneixements.
Els canvis continus de normatives i l'acumulació d'errors i problemes administratius han contribuït a una desconfiança creixent en el sistema educatiu i especialment en tot un seguit de disposicions que són vistes com una burocratització innecessària.
I la revolució educativa, on és? El disseny per competències és un simple canvi de nom? Una altra prova que se'n llança i que acabarà com un producte mal paït, com una nomenclatura que apareixerà en les nostres programacions per imperatiu legal, però que quedarà lluny de la realitat de les aules?
Tot i l'enfarfegament i atabalament que han portat la LOGSE (1990), LOCE (2002), LOE (2006), LEC (2009) penso que val la pena que si hem de programar, abans coneguem una mica millor el nostre marc legal i que ens plantegem algunes reflexions que ens haurien de portar a canvis efectius en la nostra pràctica educativa. Primer ens cal la reflexió i l'experiència a les aules, només així les programacions - potser molt més curtes, que les preparades per les editorials- ens seran un instrument realment útil: el full de ruta necessari per arribar al bon port de la millora educativa i encoratjar-nos en les nostres singladures.
Anoto alguns referents que em semblen d'interès per situar la reflexió que proposem:
1- Presentació de la LEC.
2- Ordenació dels ensenyaments i competències bàsiques.
3- Documents audiovisuals sobre competències bàsiques. Dins d'aquest apartat destaco la conferència d'Antoni Zabala i el power point que l'acompanya.
dimecres, 22 de juliol del 2009
Poesia i escola
Continuo sentint els hidroavions que s'enlairen cap al foc d'Horta. Dies de cendra i impotència.
Mentre, continuo llegint poesia i ,espigolant, descobreixo la poesia de Josep Porcar i reprodueixo del seu llibre digital Els estius (amb llicència CC) el poema Biaix, que ens pot ajudar a entendre les funcions de l'educació literària.
dissabte, 20 de juny del 2009
Educació expandida?
Acabo de descobrir el concepte d'educació expandida i algun altre com el d'edupunk en el següent reportatge de BalzacTV, una interessant proposta de WebTV. El reportatge ens parla de tecnologia i educació, però sobretot, més enllà de les noves tècniques, remarcaria la intervenció de Jesús Martín Barbero, que ens parla de la necessitat d'establir una nova relació entre escola i societat.
Balzac.tv: Educación expandida
diumenge, 14 de juny del 2009
L'èxit educatiu de Finlàndia
Aquesta setmana el fracàs escolar ha tornat a ser notícia: un de cada quatre alumnes de sisè de primària no ha assolit les competències bàsiques ni en matemàtiques ni en llengües. Quin pot ser el camí de la millora?
Conèixer el sistema finlandès pot ajudar a trobar alguna resposta:
divendres, 2 de gener del 2009
Per l'educació
(Imatge de jmerelo a Flickr)
Fa dies que no escric al blog. De vegades cal eixorivir-se per altres àmbits, sense dependències digitals.
Tanmateix, la finestra em reclama. Vagarejo i em retrobo amb anotacions per a entrades que han anat quedant pendents.
Una, que em sembla d'interès, ha estat la lectura de l'annex a la "convocatòria social per l'educació a Catalunya", elaborat per un equip d'ESADE a partir de les aportacions de Xavier Antich, Joan Majó i Gregorio Luri. Un document que em sembla que hauria de ser un referent per aconseguir una millora de l'educació a Catalunya.
De Gregorio Luri m'anoto un llibre per llegir: L'escola contra el món.
dilluns, 27 d’octubre del 2008
ELS REPTES DE L'EDUCACIÓ
El diari Avui ens ha ofert, des del passat dia 23, un conjunt d'articles d'opinió sobre els reptes de l'educació.
Els referencio i us animo a fer-ne una lectura que ens pot ser profitosa:
I- Ricard Aimerich: Escola i societat
II- Jaume Sarramona: L'avaluació com a repte
III-Jaume Cela: Entre d'altres, dos reptes
IV- Joan Estruch: Contra la crisi, educació
V- Carme-Laura Gil: La Catalunya del segle XXI
Tots ells són plens d'idees que ens porten a la reflexió, el debat i a propostes d'acció en la pràctica educativa. N'anoto algunes:
- cal que la direcció escolar es professionalitzi de veritat i constitueixi el primer nivell de supervisió del sistema, i alhora que sigui avaluada per la inspecció, i aquesta per l'organisme competent de l'administració. Totes aquestes avaluacions haurien de tenir després un paper decisiu en les respectives carreres professionals (J. Sarramona)
- La velocitat s'ha convertit en un valor. Però el cas és que si parlem d'educació el que necessitem són ritmes pausats, diferenciats, perquè educar comporta disposar de temps per atendre les necessitats de l'altre, de qui som responsables (J. Cela)
- No es tracta, però, de reforçar la seva funció assistencial, sinó de convertir-lo en un dels pilars del nou model econòmic que Catalunya necessita. L'excel·lència educativa ha de connectar-se amb un mercat de treball que demandi un "capital humà" d'una elevada productivitat, aconseguida amb la innovació tecnològica. Altrament, l'excel·lència només serviria per frustrar el joves "massa ben preparats", que no podrien inserir-se en un sistema productiu endarrerit (J. Estruch)
-
La pregunta que cal fer no és quina educació volem sinó quina societat volem
Només és possible amb la conjugació generosa de l'eficàcia de l'organització administrativa, amb la veritable autonomia del centre educatiu com a eina del nou model d'escola i ciutadà, la nova formació del professorat inserida en el projecte de nova societat catalana, d'identitat nacional, la ruptura del currículum escolar i el perllongament de l'escolarització obligatòria fins als 18 anys amb models diversos adequats a la mateixa diversitat d'actituds i aptituds de l'alumnat (C.L. Gil)
dissabte, 29 de setembre del 2007
Alumnes- professors.
Aquests dies, remenant vells papers, he trobat unes notes de dietari de 1995. M'hi he retrobat. I aquelles ratlles, avui, em fan veure amb una mica més de claredat com el magisteri ha de comportar coneixements teòrics i un saber pràctic. Estudi i experiència, és clar que sí. Però, també i potser sobretot, per aconseguir una comunicació educativa, ha d'incorporar les dimensions personals.
Aquestes paraules que ara us descobreixo volen ser una porta suggerent als nostres mons interiors, els que ens conformen, més enllà de l'acumulació d'informació i dels sorolls quotidians:
Diumenge, 19. "Sant Josep va a buscar foc. Va a buscar foc i no en trobe..." A València fan falles i mentrestant els treballs i exàmens sobre la taula se m'acumulen com una babel de grafies i taques, de paraules i pensaments apressats d'adolescents que somnien en viatges a Itàlia i tardes allargassades d'estiu.
Em recordo, ingenu i revoltat, empaitant llunes tèbies vora la Lord Nelson i els ulls abocats a un demà, que era alhora llunyà i tangible. Llegíem Marcuse i García Márquez i no havíem sentit ni parlar de Josep Carner.
Com són avui els nostres adolescents? Aquests nois i noies que omplim de paraules i d'engrunes de les veritats que encara busquem? En unes notes d'expedient anem gravant les línies dels seus destins, encara incerts, oberts a un futur que intuïm a les palpentes.
dilluns, 24 de setembre del 2007
Del constructivisme esdevingut precepte, a l'altra riba.
1- Informació és sorpresa.
2- Un dels temes que més m'interessen en aquest moment és el de l'educació. Vull esbrinar com es pot reformar el sistema educatiu. Un camí és fixar-se en com aprèn la gent, com funcionen ara mateix les escoles i veure si hi ha alguna confluència. [...]
El que es fa a les escoles d'ensenyament mitjà o als col·legis és antiaprenentatge. [...]
Crec que els plans d'estudi no haurien d'existir. El que els xiquets haurien de fer és guiar-se pels seus interessos, amb un conseller educatiu que respongui a les seues preguntes i els orienti cap als temes que es derivin d'aquest interès inicial. Partim d'on partim, podem arribar a qualsevol lloc de forma natural. El problema és que a les escoles tothom ha de ajustar-se a un pla: cal aprendre això un dia i allò un altre [...]
A molts mestres els espanten les preguntes. I encara que és obvi que als bons mestres els agrada que els facin bones preguntes, la demografia fa impossible contestar-les totes. Aquí és on els ordinadors tenen alguna cosa que poden aportar. Cal un ensenyament personalitzat...
