CONSELLS PER FER PRESENTACIONS MULTIMÈDIA

Sample slides by Garr Reynolds

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: design presentation)

PRESENTACIONS DE LA LITERATURA MEDIEVAL

L'alumnat de 1r de bat. ha començat a practicar la confecció de línies del temps. En deixo dos exemples que mostren algunes de les possibilitats que ofereixen tres dels programes que vaig esmentar.








Els podeu veure també a dipity , a timetoast i a xtimeline respectivament.

AUDIOLLIBRES

Acabo de descobrir el serveix que ens ofereix goear. No m'hi he pogut resistir i penjo un dels poemes de l'Estellés que hi podem trobar:

ESCOLTEM EL LLIBRE DELS FEYTS

Una proposta de lectura i d'estudi de la Crònica de Jaume I

APROXIMACIÓ A LA LITERATURA MEDIEVAL

El curs ja el tenim engegat i hem anat fent lectures i comentaris que pretenen que la nostra aproximació a la literatura medieval pugui ser una vivència que ens permeti incorporar alhora coneixements diversos.
A partir de les composicions trobadoresques alguns alumnes han encetat a l'aula virtual debats i intercanvis prou interessant amb una dinàmica de grup que s'ha fet encomanadissa. Altres són més mandrosos o encara no s'atreveixen a escriure les seues opinions perquè el seu grup circula per altres dimensions més o menys interessants.

Hem parlat de l'amor com a tema fonamental de les nostres vides i, fa pocs dies, hem començat a tractar la figura del cavaller i l'heroi a partir de textos de Guillem de Bergadà - el sirventès i el plany dedicats al Marquès de Mataplana- i de fragments de les Cròniques. Lectures i reflexions que ens haurien d'ajudar a gaudir de la lectura obligatòria del trimestre: l'antologia del Tirant lo Blanc.

Ara que s'aproxima el temps de l'examen concreto les activitats d'avaluació que cal preparar:

• Comentaris sobre obres (pel·lícules, llibres...) de temàtica medieval


• Confecció d'una línia del temps de la literatura catalana medieval (Podeu provar algun dels programes següents: http://www.timetoast.com/, http://www.dipity.com/, http://www.xtimeline.com/ , http://www.circavie.com/ )


• Elaboració d'un article d'opinió, una entrevista a un autor o personatge de la literatura medieval o recreació d'algun fragment d'alguna de les obres del temari.

Propina: Com que enguany fa vuit-cents anys que va nàixer el rei en Jaume, us convido a visitar un web de referència: http://www.reijaumeprimer.cat/index2.html. Si voleu llegir o escoltar el Llibre dels feyts en l'entrada següent us deixo un enllaç.

Si voleu treballar les Quatre grans Cròniques: http://www.xtec.cat/recursos/catala/croniques/index.htm

ELS REPTES DE L'EDUCACIÓ

El diari Avui ens ha ofert, des del passat dia 23, un conjunt d'articles d'opinió sobre els reptes de l'educació.
Els referencio i us animo a fer-ne una lectura que ens pot ser profitosa:
I- Ricard Aimerich: Escola i societat
II- Jaume Sarramona: L'avaluació com a repte
III-Jaume Cela: Entre d'altres, dos reptes
IV- Joan Estruch: Contra la crisi, educació
V- Carme-Laura Gil: La Catalunya del segle XXI

Tots ells són plens d'idees que ens porten a la reflexió, el debat i a propostes d'acció en la pràctica educativa. N'anoto algunes:

• cal que la direcció escolar es professionalitzi de veritat i constitueixi el primer nivell de supervisió del sistema, i alhora que sigui avaluada per la inspecció, i aquesta per l'organisme competent de l'administració. Totes aquestes avaluacions haurien de tenir després un paper decisiu en les respectives carreres professionals (J. Sarramona)

• La velocitat s'ha convertit en un valor. Però el cas és que si parlem d'educació el que necessitem són ritmes pausats, diferenciats, perquè educar comporta disposar de temps per atendre les necessitats de l'altre, de qui som responsables (J. Cela)

• No es tracta, però, de reforçar la seva funció assistencial, sinó de convertir-lo en un dels pilars del nou model econòmic que Catalunya necessita. L'excel·lència educativa ha de connectar-se amb un mercat de treball que demandi un "capital humà" d'una elevada productivitat, aconseguida amb la innovació tecnològica. Altrament, l'excel·lència només serviria per frustrar el joves "massa ben preparats", que no podrien inserir-se en un sistema productiu endarrerit (J. Estruch)

• La pregunta que cal fer no és quina educació volem sinó quina societat volem

  Només és possible amb la conjugació generosa de l'eficàcia de l'organització administrativa, amb la veritable autonomia del centre educatiu com a eina del nou model d'escola i ciutadà, la nova formació del professorat inserida en el projecte de nova societat catalana, d'identitat nacional, la ruptura del currículum escolar i el perllongament de l'escolarització obligatòria fins als 18 anys amb models diversos adequats a la mateixa diversitat d'actituds i aptituds de l'alumnat (C.L. Gil)

Després del Dragoncan legislatiu dels darrers anys, ens cal un marc organitzatiu clar, que deixi un ampli marc d'autonomia als professionals, amb una administració eficaç i capaç de complir amb els reptes socials. És somiar truites?

COMENTARI DE TEXT

Aquestes dos darreres setmanes hem practicat el comentari de text a partir de l'Oda a la pàtria i d'un dels poemes més emblemàtics de Gerard Vergés Parlo d'un riu mític i remorós. Fins i tot ens hem atrevit a comentar la imatge de la capçalera de "La Renaixensa". Hem parlat i els alumnes heu escrit.
Ara perquè acabeu de veure la riquesa de la pràctica del comentari us convido a veure aquestes imatges que he retrobat gràcies a Transeducamundi. Ja em direu què en penseu.

TROBADORS

Vaig descobrir aquesta dansa en un disc de vinil, després la vaig gravar en casset fins que es va anar quedant arraconada entre els vells estris digitals. Avui la recupero i en proposo l'audició com a plaer i il·lustració de les classes de batxillerat.

Als meus alumnes us encoratjo, animats per aquest ritme primaveral, a comentar a classe aquesta composició i a buscar informació sobre el món dels trobadors. Localitzeu llibres i webs que en parlen, feu-ne un llistat amb un petit comentari sobre cadascuna de les fonts ( redactareu el vostre primer informe per al curs de literatura catalana, el presentareu a classe i, quan tinguem operativa l'aula virtual, l'hi trametreu)

UN INICI ATABALADOR

Passen els dies i no acabo d'enllestir les feines que tinc per davant. El bloc se n'ha ressentit. La immediatesa s'ha imposat i he anat deixant, un dia per naps l'altre per cols, aquest espai de comentari i treball.
Aplicació de la LOE, nous cursos, organització del departament, problemes encara no resolts amb el sistema informàtic... Havia previst durant l'estiu d'utilitzar l'aula virtual com a recurs i eina habitual de treball a les classes i deixar el bloc per fer comentaris generals adreçats bàsicament a la comunitat educativa, al professorat especialment perquè penso que ens fan falta espai d'intercanvi no formal d'experiències. Hi ha hagut un temps d'espera per veure si podia engegar amb els nous plantejaments però de moment encara no és possible i aquest entrebanc s'ha afegit als neguits de l'arrancada.
Encara em sorprèn, després de tants anys de fer classe, veure com a la majoria dels professors ens assalta un no sé què, potser comparable al dels actors davant de cada estrena. I nosaltres en tenim unes quantes alhora, tres o quatre o més sessions diàries amb guions només apuntats i ulls àvids, escrutadors o vagorosos que es perden ves a saber on i que nosaltres intentem captar amb menys o més fortuna.
Hem començat a avançar. Totterrenys de les circumstàcies parlarem de llengua i de literatura i per acabar-ho d'adobar enguany ens hem embrancat amb alumnes de tercer i quart d'ESO amb sengles optatives de comunicació i multimèdia.
Simultàniament, amb els intervals pagesívols del setembre, cal reemprendre els projectes de recerca amb el grup Poció i el Reptte, que m'han quedat una mica aparcats. Acabar lectures de l'estiu, honorar el llibre de Miquel Esteve, que he devorat en dos nits, i ai las! em sembla que he fet tard a l'homenatge a Gerard Vergés que em sembla que podrem escoltar a Antena Caro.

CARAMBOLA: HRABAL, ISERN, RECHA

Un dels petits plaers que facilita l'estiu és el de la divagació, que obre les portes a l'atzar o a les troballes amagades per les obligacions. Ahir, des de Vilaweb vaig arribar a un comentari de Jo he servit el rei d'Anglaterra, la pel.lícula basada en el llibre d'Hrabal amb aquest mateix títol. El vaig llegir l'any 89, em sembla que el Mur de Berlín encara no havia caigut i lectures com les de Kundera o Hrabal m'havien ajudat a deslliurar-me de la bena nefasta de la utopia comunista. Recordo que em va fer somriure.
El nom de la pel·lícula em va portar a conèixer el bloc de Joan Josep Isern i descobrir-hi afinitats com,per exemple, l'interès compatir per Dies d'agost.
Com Isern, us en deixo unes imatges acompanyades de la veu de Françoiz Breut:



També va ser per mi una descoberta musical el tema Hui fa vent, de la cantant d'Oliva Clara Andrés.

PICASSA I SLIDESHOW

M'he passat una quinzena de dies de les vacances navegant pel món de les eines de la web 2.0. Ara començo a posar-les en ordre mentre hi jugo i ens entretenim amb el Sarri.

SAND ART

Tot passejant per clipmarks m'he trobat aquest video, que m'agradarà revisitar.

clipped from video.google.com

Just Imagine Sand Art

prova de blip

ZORAIDA BURGOS AMB VEU ENLLAUNADA

Acabo de fer una prova amb VozMe, un programa que transforma el text en veu. Permet escollir el català com a llengua (accent barceloní) i una veu masculina o femenina. Podem sentir un fragment de Reflexos (1985) que, tant de bo, animi a fer lectures que, segurament, superaran l'adaptació maquinal.

boomp3.com

Baixo també el fragment amb Blip.tv

Click To Play

GOTAN PROJECT I POESIA

Què són els versos?

PROVES D'ESTIU (1)

Aquestes provatures només es poden fer a l'estiu, quan hi ha possibilitats de badar i anar fent.
Tinc pendent anar treballant en artefactes multimèdia. He anat trobant i m'estic perdent per camins diversos: una troballa ha estat stickam - podria ser , si funcionés adequadament, cosa que no he aconseguit, un bon recurs per treballar per exemple un autor o perquè cada alumne fes una presentació dels seus interessos a través de les diferents formes d'expressió que ofereix el programa.
Si només volem treballar el so podem proposar-nos elaborar els nostres podcast.
Espigolant, he anat trobant-me amb pàgines de música. Ara provo goear (està molt carregada de publicitat; hi podem pujar cançons i descarregar-ne, hem de fer un link o copiar l'embed -l'he suprimit perquè alentia el bloc-. Escoltem una interessant composició de Gotan project.

Inserto el link a Sam Cooke - Wonderful world i provo també l'embed (al final també l'he de suprimir, perquè afecta excessivament a l'agilitat de la pàgina)

LECTURES PRESCRIPTIVES DE BATXILLERAT

Enguany, tranquil·lament - ja va bé, encara que sigui de lluny en lluny- vaig perfilant el nou curs. Anoto les lectures prescriptives de batxillerat i aprofito per veure com funciona el servei scribd.

SEC-A1-Lectures Batxillerat 08-09[1] - Upload a Document to Scribd

Read this document on Scribd: SEC-A1-Lectures Batxillerat 08-09[1]

Premi per a Núria Santapau, alumna de l'IES Julio Antonio

Una alumna del nostre centre, Núria Santapau Rojals, ha guanyat el primer premi de redacció Coca-cola en llengua catalana. Si en voleu saber més i llegir el seu text us remeto al nostre web
La imatge de la noia, acompanyada del seu professor de català, l'Alfons Argilaga, és per mi el símbol de l'esforç i la feina callada i ben feta que es fa des de molts centres públics. Dir això en uns temps amb tantes notícies negatives en relació a la qualitat del nostre sistema educatiu em sembla un estímul reconfortant.
Avui he saludat la Laila, la vaig rebre al nostre centre fa dos cursos, acabada d'arribar de prop de Nador. Enguany ha obtingut el graduat en ESO amb una qualificació de notable en català. M'ha recordat que la seua professora de català d'enguany i jo mateix, en algun moment, amb les nostres exigències, l'havíem fet plorar. M'ho ha dit contenta, amb un somriure als llavis i als ulls.

Festa nacional dels Països Catalans

Avui he sabut que alguns intel·lectuals espanyols pateixen per la pervivència de la seua llengua a casa nostra i que en volen assegurar la "supremacia legal"i he sentit ben clara la retòrica dels nous i vells totalitarismes. Avui dia de la vespra de Sant Joan continuem invocant la memòria i la llibertat.

ANEM TANCANT EL CURS

Ja se li veu la punta. Comencem a tancar un curs esgotador i apassionant. Classes, edició de la revista de l'IES, accès a càtedres, cursos de formació i grups de treball, vint-i-cinquè aniversari del CERE, reconeixement per part de l'IRMU. La vida que se'ns fa gran...Entrada en el món de la web 2.O: els blogs i el Moodle.

La descoberta de les TAC està canviant la dinàmica de les classes. Exigeix hores però és gratificant cada petit pas, que marca nous horitzons i hores xuclades. Aquest estiu, entre l'esbarjo de pagès en hores atemperades i les obligacions acadèmiques que he d'enllestir, continuaré l'aprenentatge multimèdia.

El mes de maig, mentre buscava practicar amb el so, m'he trobat amb espais de poesia i música que m'han estimulat. Us aconsello d'escoltar el repertori d'El basar de les espècies.
Us deixo també algunes referències del treballs de l'alumnat del crèdit variable de 4t d'ESO:

1- Aleix Ayet Duran i Josep Cedó Pagés han preparat un recull de renoms de Benissanet i Tivissa a Tagzània,

2- L'himne de Ginestar (Berta Sabaté):

| View | Upload your own

3- Un passeig per l'Ebre ( Carlos Carrasco Llop i Guillem Martínez Banqué)

Click To Play

4- Una visió de Móra d'Ebre (Guillem Martínez Banqué):

Click To Play

Hem també recollit llegendes de Tivissa (E. Casadó, N. Escoda, M. Escoda, M. Ruiz , E. Miró) i també de Móra (A. Garcia, F. Gonzalez i E. Pedrola) i gravacions que ens cal continuar treballant.

Generalitat i web 2.0

Laia, l'assistent virtual, ens ajuda a conèixer els projectes de la Generalitat a Internet. Llàstima de la visió barcelonacèntrica dels dirigents de la nostra institució, que encongeix la força del conjunt del país. El video, tanmateix, em sembla interessant com a mostra de les múltiples possibilitats que ofereix second life.

Noia pentinant-se a la platja

Amb els alumnes de batxiller hem fet un exercici comparatiu sobre el motiu de la noia que es pentina. L'experiència ha estat interessant i cal treballar el tema. Provo avui de fer una gravació en audio perquè serveixi d'estímul als treballs que han de fer els meus alumnes de 4t.

Click To Play

Este maig, sap ploure

Fa dies que plou i que, en aquest país nostre de falta de pluges i d'eixides de Matarranya, sortosament sap ploure. Una pluja intermitent, però tranquil·la, no amb aquelles batzegades de tronada d'estiu. És un pluja suau, música que ara sento lliscar en els vidres i repicar en la balconada, d'aquella mena de pluja que amara els camps i fa saó. Eugeni d'Ors em ve a la memòria i penso en la vigència encara del seu "Elogi de la pluja".
A Perpinyà, terra d'oliveres sense oli a les amanides, per designi dels bàrbars del nord, vaig tenir l'oportunitat de fer una referència davant el nostre conseller de cultura, l'alcalde de la ciutat, autoritats diverses i dels companys i companyes dels centres d'estudis de parla catalana, a la meua visió ebrenca de la cultura de l'aigua. Una cultura que exigeix la prioritat de la supervivència, del dret de viure a l'Ebre per sobre de les manipulacions diverses dels "ecologistes" de ciutat que sovint ens veuen com una peculiaritat de parc temàtic al servei del seu esgambi.
Per fer el país que ens cal, havent vist tantes bestieses, ens cal recuperar la raó, enraonar per construir el camí necessari. Si esteu interessats a aprofundir en el debat sobre el territori i l'aigua us remeto a dos referències que poden ser estimulants: Aigues encantades, un clàssic del teatre modernista català i un text d'actualitat, el Manifest blocaire contra el transvasament.
Si voleu seguir de més a prop com s'està vivint la qüestió de l'aigua a bona part de l'Ebre català, us remeto al seguiment que en fa l'Emigdi Subirats.

Prova de Sonowebs

LLIBERTAT PER A FRANKI

No sé si amb poques paraules n'hi ha prou. Potser sé que la consciència i la justícia estan per sobre de la legalitat. L'Antígona de Sòfocles ressona en Espriu; hi ha un esperit d'humanitat que recorre la nostra història massa carregada de totalitarismes obstinats a imposar el seu jou, els coneixem i per això cal estar alerta. Si avui condemnen un jove a més de dos anys de presó per intentar traure una bandera d'un pal i callem, què no seran capaços de fer demà?

Villatoro i la immigració

Passen els dies. Atabalat amb el calvari de les càtedres, la preparació del final de curs, els compromisos de feines, les incompetències polítiques al país i al meu poble... En l'aridesa, tanmateix, hi ha els gojos casolans, la il·lusió,que encara em sobta, d'algun alumne que descobreix alguna cosa nova o que veu que és capaç de millorar i la veu estimulant d'aquells que saben aportar idees, noves mirades. Fa unes setmanes vaig escoltar el Sam Abrams, ahir, el Vicenç Villatoro.
Villatoro ens va parlar d'immigració i país i no vull deixar d'anotar encara que sigui a corre cuita alguna de les seues aportacions i de les meues reflexions:
1- El món previ a la globalització es dividia en territoris. Cadascun amb les seues característiques. En el món globalitzat hi ha una divisió horitzontal que vincula grups per afinitats (religioses, lingüístiques, professionals...) independentment del territori en què es trobin. Avui dos joves de països diferents s'assemblen més entre ells que amb els seus pares respectius; en un mateix edifici conviuen persones que miren TV3 i una televisió àrab. Podríem pensar que es poden crear àmbits de no-espai, territoris no marcats per ningú en què les persones es poden instal·lar?

2- Perquè hi hagi una comunitat cal que hi hagi espais públics. En els temps de la nova immigració aquesta qüestió esdevé prioritària. Mai més ens trobarem amb espais homogenis de referència. Cal decidir col·lectivament quin són els requisits per a la convivència en els espais compartits, per passar de la urbanització a la vila o ciutat.
Països com França han volgut imposar una gran plaça, l'espai que l'estat pretenia definir com a propi de la república francesa, sense marges per a la diversitat. Aquests però han esclatat i l'assimilació no és perfila com una resposta adequada. Holanda ha dibuixat una plaça reduïda, cadascú té espais, però el model també presenta esquerdes.

3- Quins han de ser els elements compartits? Villatoro n'aporta alguns: la llengua o llengües de comunicació pública, el compliment de normes de convivència (respectar els semàfors), el valor de la democràcia, l'assumpció de referents culturals bàsics (en la nostra tradició perviuen rituals ancestrals, l'ampli marc del cristianisme, aportacions que ens van arribar a través de l'Islam...; cal rellegir i reiventar la tradició per promoure el nostre espai de comunitat)

4- El cas de Catalunya és un referent molt interessant. Com assenyala Anna Cabré el ritme de creixement intern de Catalunya hauria fet que al S. XX haguéssim passat de dos milions a dos i mig. Pels processos migratoris vam arribar a sis i mig i ara ja passem dels set.

5- La clau del procés català s'ha basat en tres vèrtex: progrés social, immigració i identitat. Si fins ara, relativament, hem pogut mantenir aquest esquema, què passaria si algun dels punts fallés?.

6- El fet que la identitat catalana es defineixi bàsicament a partir de l'ús de la llengua pròpia constitueix un avantatge respecte a altres sistemes fonamentats en fets racials o religiosos. La llengua ofereix facilitats per ser adquirida sense renúncies a altres referents personals. És un àmbit de tradició i llibertat.

Com veieu la conferència de Villatoro, plena d'anècdotes enriquidores, estimula un debat interessant i necessari que ens porta a renovar contínuament idees i actituds. A tots i especialment als que volem ser reconeguts com a catalans de ple dret en un món en contínua transformació. Fa més de cent anys la Renaixença va marcar un desvetllament, ens cal ara un nou impuls?

Cabòries de Sant Jordi.

Finalment ha nascut Cabòries, la revista de l'IES Julio Antonio de Móra d'Ebre. És una bona notícia per encetar aquesta setmana de Sant Jordi. I, com hi ha món, que ens fan falta estímuls positius entre tanta farsa com la que ens tapa de veure els nous camins que ens cal emprendre perquè els nostres països no es trobin en la dissort dels dàlmates.
Amb el somriure i les cabòries aprenguem a navegar entre Escil·la i Caribdis ; és potser el nostre destí. Siguem dignes hereus d'Ulisses i fem la nostra singladura sense caure en el risc de l'oblit. Amb Jesús Moncada vam aprendre com fins i tot les cabòries estivals poden ser un senzill camí d'aprenentatge i, per què no, de saviesa.
El saber viu en les paraules i cada paraula que es perd és un tros de realitat que s'esborra. Realitat que són fets i sentiments continguts en el poder d'una paraula, sons combinats que obren horitzons i evoquen vivències. El Sant Jordi d'enguany el vull dedicar precisament a les paraules obsoletes i em faig ressò del projecte Reserva de paraules de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i em sumo a la iniciativa del Consorci de Normalització lingüística que ens proposa apadrinar paraules en perill de desaparèixer.
El dia de Sant Jordi a l'institut tindrem l'exposició preparada per la Mireia Grangé dedicada a una part del nostre patrimoni lingüístic en risc de substitució i tothom qui ho vulgui es podrà sumar a la iniciativa de salvar els nostres mots. Per fer-ho només caldrà dipositar en una urna que hi haurà al vestíbul del centre la paraula que ens proposem de salvar o enviar la proposta a l'espai de comentaris d'aquest bloc
Per començar i com a exemple en proposo dos: calauet i patxet.
La primera no es troba ni a l'Alcover-Moll, designa un moixonet, un gafarró que no sé ben bé identificar. Per mi és una paraula plena de ressonàncies de tendresa infantil. A Riba-roja, serveix per cridar amorosament els xiquets petitets. (Una altra paraula que tampoc recull el gran repertori lingüístic és "ranixa")
Patxet. El seu significat va ser documentat per Labèrnia, però ha desaparegut pràcticament dels usos orals. Escrita la trobem emprada per Bladé, Moret o Carranza i es pot relacionar amb la paraula patxo, que hem localitzat a Rasquera i Tivissa, però que té una accepció diferent a la recollida als diccionaris.

Notes de cap de setmana

El passat dia 5 ens vam retrobar alguns bladerians en l'homenatge anual a l'escriptor de Benissanet. Hi vam poder veure el documental elaborat per Santi Valldepérez. Una obra ben feta que esperem que aviat puga tenir una bona difusió (em va impressionar la visió fugaç del poble de Faió, ara submergit sota les aigües de l'embassament, símbol d'un món perdut, obstinat record en el braç del seu campanar solitari). No vaig poder assistir a la representació de "Blat d'Orió", l'obra del grup teatral planer a partir de textos de L'Exiliada. Sí que vaig tenir la sort d'escoltar Sam Abrams, un americà en terres ebrenques, que ens va ajudar a confirmar l'interès de l'obra de Bladé en l'espai sense fronteres de la literatura i com a veu d'afirmació d'una cultura encara atacada per bàrbars i potències de mentalitat colonial.
Exagerat? Vegem dos referències que m'han arribat aquesta setmana:

1- El professor Artur Quintana, president de la Iniciativa Cultural de la Franja, haurà de declarar davant dels tribunals. Us en podeu informar i fer arribar el vostre suport a http://locacaodelafacao.wordpress.com/

2- El Ministerio d'Educació organitza un congrés d'internet i s'obstina en trencar la unitat lingüística del català (observareu com no hi ha entrades a l'andalús o a l'argentí): http://www.congresointernetenelaula.es/

"Que la prudència no ens faci traïdors" va dir fa anys Jordi Carbonell. Avui sentim com una llosa -esperem que no sigui una làpida- el pes de molts silencis en aquesta pàtria que a força d'aparentar ser progre se'ns està tornant provinciana.

Fenya, faena, feina

No em queda gairebé temps per escriure. Feina, molta fenya, com diem a Riba-roja i bona part del català nord-occidental, faena com diuen de la Roca Folletera en avall. Diversitat de paraules del nostre cabal lèxic, d'una llengua maltractada que viu entre perills i que el passat cap de setmana, a Jesús, va ser centre d'atenció en el merescut homenatge al mestre Josep Panisello.
Hi vaig retrobar coneguts i amics. Les sessions dedicades a "Llengua i ensenyament: llengua estàndard i variació lingüística" van fer goig, per l'assistència nombrosa i la qualitat de les ponències i comunicacions.
A classe, exercicis i comentaris literaris i lingüístics en una setmana ben farcida d'exemples de com alguns polítics es volen tapar les vergonyes amb la manipulació lingüística. Podríeu fer un llistat d'eufemismes per ocultar la proposta transvasista del govern de Montilla?
Hi va haver un temps en què el poble considerava que l'església era posseïdora de la veritat absoluta i en virtut d'aquesta hegemonia ideològica els "administradors de la veritat" venien fins i tot trossets de cel. Amb el temps es van desemmascarar les maniobres dels falsos predicadors. No podria ser que avui algunes ideologies i algunes persones haguessin assumit aquell vell poder que reprimia la llibertat i la dignitat humanes?.
Avui com ahir el pensament lliure és el millor antídot perquè no ens arrosseguin els vents desbocats dels mil i un cretinismes que bufen aquest esfereït mes d'abril.

Dia de la poesia

Acabo de llegir a vilaweb que avui és el dia internacional de la poesia. Això dels dies internacionals d'un o altre tema s'assembla cada cop més al santoral. És un recordatori que sovint ignorem, però que de vegades va bé de tenir present.
Em sembla si més no curiosa la coincidència entre l'evocació de la poesia i la commemoració religiosa del divendres sant. Potser la poesia, des de les catacumbes de la societat postindustrial anuncia algun tipus de ressurecció o d'etern retorn profundament lligat a la natura i a l'adveniment primaveral.
Enguany, per celebrar la diada, el Centre Unesco de Catalunya i l'Institució de les lletres catalanes ens ofereixen un poema de Josep Piera traduït a vint-i-quatre llengües.

EDUCAR AMB LA WEB SOCIAL

He estat dies sense escriure al bloc. Esgotadors: exàmens i avaluacions; cursos de formació i altres feines amb data de caducitat; obertura de l'aula virtual del departament de català de l'institut...i, entremig, els catalans hem donat la victòria als espanyols d'esquerra.
El més positiu de tot plegat ha estat l'entrada al Moodle: cinc cursos en funcionament i cent quaranta alumnes que estan entrant en la dimensió més educativa d'internet. Aviat és dit.
No sé si estem vivint una revolució en l'àmbit de la formació, però reivindicar-la em sembla necessari. Avui la prioritat a Catalunya ha de ser la revolució educativa i un dels seus camins és la web social. Per fer-ne una presentació he aprofitat el documental elaborat per educastur.
La web 2.0 es troba en la línia de la proposta de l'enginyer i psicòleg cognitiu Roger Schank que ens defineix les noves funcions del professorat en l'era de la informació:"Si los profesores quieren de verdad asistir al aprendizaje, pueden dedicarse a responder preguntas cuando los estudiantes se encallan, a poner problemas estimulantes y a sugerir lecturas fascinantes, además de dar alguna charla interesante de vez en cuando [...] ( La tercera cultura. Más allá de la revolución científica (2000:166).
Així, percebem cada dia més la construcció educativa com una navegació amb un rumb que ha de ser definit i que, com en el poema de Kavafis, ens ha de fer viure i sorprendre'ns en la descoberta, el veritable estímul del saber. Les eines tecnològiques han d'estar al servei d'aquest projecte, poden ser un bon instrument que tot just ens funciona en rodatge.
Si voleu conèixer una mica més l'ampli ventall de possibilitats que ofereix la web 2.0 podeu visitar l'article del professor Pere Marquès
i en l'àmbit de la llengua i la literatura trobem el quadre explicatiu del també docent Felipe Zayas. Apa, per avui ja tenim prou teca.
(10-05) Sobre Moodle i la web 2.0 acabo de trobar un nou enllaç interessant: http://video.xtec.net:8080/ramgen/a8045203/jornadesIOC/tarda_auditori01.rm

Escoltem poesia. Recordem Palau i Fabre

El novembre de 2006 moria Jordi Sarsanedas. Ahir vaig saber la mort de Palau. L'ànim s'entristeix però alhora la saba del record dóna força. Som, en part, per ells. Íntimament i en el somni compartit d'una pàtria espiritualment lliure.
Gràcies a Vilaweb he connectat amb els homenatges al poeta i amb la seua veu en el recital d'Òmnium cultural el 2005.

Un mapa de la literatura popular de l'Ebre

geoliteratura tagged map - Tagzania
Amb els alumnes del crèdit variable de 4t hem començat a elaborar un mapa literari de l'Ebre a partir bàsicament dels textos que durant anys hem recollit a l'arxiu de l'IES Julio Antonio i del treball de la professora Àngels Castellà amb l'alumnat de l'institut de Gandesa.
És un primer mapa amb algunes mostres de literatura popular. Hem transcrit textos, potser més endavant - ho intentarem- hi afegirem arxius de veu. Els alumnes sembla que s'ho han passat bé. Han conegut històries del territori, hem parlat del procés narratiu, de la diferència entre l'oral i l'escrit, la parla i l'estàndard i els he animat a crear noves llegendes.

Escriure amb els autors de l'Ebre

Aquest dissabte tres ebrencs - Hèctor Moret i Montserrat Anguera i jo mateix- hem coincidit a Barcelona per parlar de Jesús Moncada i d'Artur Bladé i Desumvila respectivament en el marc dels Tallers de llengua catalana i literatura - gairebé vuit-cent professors i professores encara delerosos de millorar la pràctica educativa-.
Una simple coincidència o un senyal que indica que el valor del nostre imaginari literari comença a tenir la presència necessària en l'àmbit docent?. Com sempre podem mirar el got i veure'l mig ple o mig buit. El podríem haver mirat farà uns pocs anys?
Per cert, navegant per la xarxa he trobat un taller de lectura i escriptura dedicat al nostre admirat i enyorat mequinensà.

Històries de vida

geohist%C3%B2ries - Tagzania
Després de molts dies per intentar resoldre alguns petits problemes - per exemple el poble riberenc de Garcia va quedar situat en una cruïlla prop de Seattle i vaig voler utilitzar l'exemple per conèixer millor el funcionament del programa- em decideixo a fer presentar el mapa que van elaborar els alumnes del Crèdit Variable "Narrar i descriure" a partir de petits fragment de les seues històries personals. L'experiència va ser motivadora i la tornaré a utilitzar quan tingui alumnat de procedències diverses.
Aquest trimestre he començat a treballar una nova proposta amb Tagzània: confeccionar un mapa literari. En principi dedicarem un parell de setmanes a conèixer algunes històries fantàstiques del nostre entorn- rondalles, llegendes tradicionals i contemporànies- per recrear-les i confeccionar una primera ruta literària de l'Ebre català.

Les veus dels dialectes catalans

Aquestes darreres setmanes he anat fent referència a la situació de l'àmbit lingüístic del català. En l'entrada Aproximació a la sociolingüística (09-12-07) us convidava a una primera aproximació, després a Llengua i variació teníeu un emmarcament teòric del concepte de dialecte i anotava un enllaç per estudiar les variacions geogràfiques del català.
Aquesta setmana començarem a parlar del tema a classe d'una forma més sistemàtica, amb les classificacions que haureu d'estudiar i els exercicis pertinents. Com a acompanyament de tot plegat us deixo uns enllaços que espero que us siguin d'interès:

1- Voleu recordar el programa de Caçadors de paraules dedicat al parlar de l'Ebre?
2- Per fer una aproximació a la dialectologia ja és un clàssic el recull de veus que troben a Qui compra peres?


3- Si voleu entrar en camps més especialitzats podeu visitar un magnífic projecte en construcció que ens hauria de servir d'antídot per no arribar algun dia a ser una variant del "catanyol". Animeu-vos a escoltar les veus de l'Atles interactiu de l'entonació del català.

Us atreviu a argumentar?

Aquests dies hem estat parlant a classe de l'art d'argumentar. Comenceu a tenir referents i estratègies. Però tota la teoria és endebades si no l'apliquem als debats que afecten la nostra realitat.
Us anoto un text que he rebut des de la Fundació Catalunya Oberta que pot ser prou polèmic:

Zapatero i Carla Bruni

Zapatero i el president turc, l’islamista Erdogan, han inaugurat el I Fòrum de l’Aliança de Civilitzacions. La paraula aliança és forta, perquè pressuposa unes parts que col·laboren en peu d’igualtat. I aquí hi ha l’engany. Occident no pot relativitzar els seus valors per acontentar l’Islam. No es pot obviar, amb l’excusa de la “diversitat cultural”, el quasi esclavatge en què viu la dona als països islàmics. Ni tampoc es pot dir que l’islamisme radical és minoritari, quan Aràbia Saudita ha vetat (basant-se en la xària) que la “concubina” Carla Bruni acompanyés Sarkozy al seu darrer viatge a Riad. Aliança amb l’Islam? Zapatero s’equivoca. El que cal, és fermesa davant l’Islam.

Provocador? Bé, penso que la provocació pot esdevenir, així ho espero, estímul d'intel·ligència, antídot contra el tantsemenfotisme impropi de la llibertat.

Publicitat

Un dels gèneres moderns de la retòrica és, com assenyala Spang ( 2005), la publicitat. Com a joves del S. XXI en sou experts. Heu demostrat la vostra capacitat de crear textos publicitaris, però sé que voleu aprofundir en el tema. Per fer-ho us proposo les activitats següents:
1- Comenteu la importància de la publicitat en el nostre entorn i assenyaleu les principals tècniques que comenta el publicista en el vídeo elaborat pel departament d'Ensenyament.
2- Interpreteu l'anunci que trobareu en l'entrada del blocdellengua dedicada a l'argumentació i l'obra de Siro López que acompanya aquest post. Si us agraden els temes d'art relacionat amb la denúncia social us convido a conèixer els grafits de Banksy.

L'argumentació

L'argumentació és persuasió, un procés comunicatiu que desplega una sèrie de recursos per convèncer el receptor de la validesa de les paraules de l'emissor.
En aquest sentit tot acte comunicatiu té un factor important de voluntat persuasiva. Fins i tot quan, en principi, simplement sembla que informem amb objectivitat d'un fet les nostres paraules reclamen l'atenció més enllà dels referents per constatar la nostra presència com a comunicadors. Enraonar és seduir i per seduir, per atraure cap a la nostra posició, utilitzem arguments lògics i fal·làcies, apel·lem a la raó i a les emocions.
Els textos argumentatius o les seqüències argumentatives els trobem en situacions i gèneres ben diversos: els debats entre amics, les deliberacions, els processos judicials, els elogis, els insults, la premsa, la publicitat.... Arreu.
Els clàssics, a través de la retòrica, van fer de l'art d'expressar-se un dels centres del seu sistema educatiu. Penso que hauríem d'aprendre dels seus ensenyaments perquè avui la comunicació ocupa un lloc central i sovint els cants de sirena ens poden fer perdre el rumb. Per reflexionar sobre aquestes qüestions us adjunto una presentació sobre els textos argumentatius

TV3 a València.

Ahir, segons informa Vilaweb, es van fer actes per reivindicar TV3 a València i denunciar els tancaments dels repetidors. Gairebé no tinc paraules contra tants i tants pocavergonyes. Us deixo amb la música del deig compartit de llibertat.

Que les emocions esdevinguin força, raó contra la ignomínia i els silencis.

PROPIETATS TEXTUALS I CRITERIS D'AVALUACIÓ

Us adjunto una pauta perquè tingueu presents les propietats textuals. He fet una proposta de classificació a partir de la terminologia que trobem als manuals de classe i de la tradició retòrica clàssica. També hi anoto uns criteris d'avaluació per si en algun moment us cal repassar-los.

Llengua i variació.

Us presento un mapa conceptual que pot ser-nos d'utilitat per comprendre la variació lingüística i millorar la capacitat comunicativa.

Tot rient rient. Bon any 2008 i els que vindran si déu vol.

Si us voleu entretenir us recomano la pàgina del forat.
A més de les aventures de Dimbo, hi trobareu cançons, un generador de poemes...
Que us ho passeu bé i engegueu bé l'any

Endavant 2008! Paraula i país (+)

Endavant 2008! Paraula i país