ANEM TANCANT EL CURS

Ja se li veu la punta. Comencem a tancar un curs esgotador i apassionant. Classes, edició de la revista de l'IES, accès a càtedres, cursos de formació i grups de treball, vint-i-cinquè aniversari del CERE, reconeixement per part de l'IRMU. La vida que se'ns fa gran...Entrada en el món de la web 2.O: els blogs i el Moodle.

La descoberta de les TAC està canviant la dinàmica de les classes. Exigeix hores però és gratificant cada petit pas, que marca nous horitzons i hores xuclades. Aquest estiu, entre l'esbarjo de pagès en hores atemperades i les obligacions acadèmiques que he d'enllestir, continuaré l'aprenentatge multimèdia.

El mes de maig, mentre buscava practicar amb el so, m'he trobat amb espais de poesia i música que m'han estimulat. Us aconsello d'escoltar el repertori d'El basar de les espècies.
Us deixo també algunes referències del treballs de l'alumnat del crèdit variable de 4t d'ESO:

1- Aleix Ayet Duran i Josep Cedó Pagés han preparat un recull de renoms de Benissanet i Tivissa a Tagzània,

2- L'himne de Ginestar (Berta Sabaté):

| View | Upload your own

3- Un passeig per l'Ebre ( Carlos Carrasco Llop i Guillem Martínez Banqué)

Click To Play

4- Una visió de Móra d'Ebre (Guillem Martínez Banqué):

Click To Play

Hem també recollit llegendes de Tivissa (E. Casadó, N. Escoda, M. Escoda, M. Ruiz , E. Miró) i també de Móra (A. Garcia, F. Gonzalez i E. Pedrola) i gravacions que ens cal continuar treballant.

Noia pentinant-se a la platja

Amb els alumnes de batxiller hem fet un exercici comparatiu sobre el motiu de la noia que es pentina. L'experiència ha estat interessant i cal treballar el tema. Provo avui de fer una gravació en audio perquè serveixi d'estímul als treballs que han de fer els meus alumnes de 4t.

Click To Play

Un mapa de la literatura popular de l'Ebre

geoliteratura tagged map - Tagzania
Amb els alumnes del crèdit variable de 4t hem començat a elaborar un mapa literari de l'Ebre a partir bàsicament dels textos que durant anys hem recollit a l'arxiu de l'IES Julio Antonio i del treball de la professora Àngels Castellà amb l'alumnat de l'institut de Gandesa.
És un primer mapa amb algunes mostres de literatura popular. Hem transcrit textos, potser més endavant - ho intentarem- hi afegirem arxius de veu. Els alumnes sembla que s'ho han passat bé. Han conegut històries del territori, hem parlat del procés narratiu, de la diferència entre l'oral i l'escrit, la parla i l'estàndard i els he animat a crear noves llegendes.

Històries de vida

geohist%C3%B2ries - Tagzania
Després de molts dies per intentar resoldre alguns petits problemes - per exemple el poble riberenc de Garcia va quedar situat en una cruïlla prop de Seattle i vaig voler utilitzar l'exemple per conèixer millor el funcionament del programa- em decideixo a fer presentar el mapa que van elaborar els alumnes del Crèdit Variable "Narrar i descriure" a partir de petits fragment de les seues històries personals. L'experiència va ser motivadora i la tornaré a utilitzar quan tingui alumnat de procedències diverses.
Aquest trimestre he començat a treballar una nova proposta amb Tagzània: confeccionar un mapa literari. En principi dedicarem un parell de setmanes a conèixer algunes històries fantàstiques del nostre entorn- rondalles, llegendes tradicionals i contemporànies- per recrear-les i confeccionar una primera ruta literària de l'Ebre català.

L'enigma de les descripcions.

Per ampliar la història de Margarida i Ben Alí els alumnes del CV han començat a fer descripcions. La Mercedes ha estat una bona estona escrivint i ens n' ha deixades tres.
La tercera és un repte per a tots els alumnes de segon cicle. Us atreviu a continuar el joc de descoberta que ens proposa? Endevineu qui és l'alumna sense nom?. Si voleu podeu enviar altres descripcions de companys i companyes i descobrir si teniu habilitats de fisonomistes. Som-hi.

Margarida:


Aquella noia de mitjana estatura,treballadora i eixerida es deia Margarida.
La Margarida tenia disset anys.El seu pèl era d'un color tan negre com la nit i li brillaven com si fossin raig de sol tenyits de negre.També tenia els ulls més bonics de tota la regió, d'un color tan dolç com la mel i sempre portava les galtes com dos maduixots.
El color que més li agradava era el violeta, per aquesta raó sempre portava una cinta de seda d'aquest color lligada al cap.



Ben-Alí:


Tenia 19 anys i es deia Ben-Alí.Ell era un noi marroquí.
Els seus ulls eren d'un color verdós i era mulat de pell.Era un noi molt treballador,llest i li agradava molt parlar amb la seva estimada Margarida.
Quan tenia una mica de temps lliure li agradava jugar amb els seus germans petits i nedar en el riu.




DESCRIPCIÓ ENIGMÀTICA:

Ella és una noia molt tímida i gairebé mai parla.
El seu pèl és d'un color rosset, curt i normalment va amb el mateix pentinat tots els dies.
És més pàl·lida que una ploma, encara que de vegades la seva pell agafa vida.També és molt primeta i de mitjana estatura.
A mi em cau molt bé perquè és molt simpàtica i molt bona companya a classe.
Qui és?...

LITERATURA POPULAR. ENTRE L'ORALITAT I L'ESCRIPTURA.

Rondalles, llegendes, contes de la vora el foc o a la llum d'un fanal al passeig del riu, poden ser una experiència interessant i profitosa. Us proposo de conèixer algunes de les històries de la nostra tradició més propera i us convido a viure, recrear i reinventar el fil d'una tradició que es descabdella des de temps remots.
Us transcric una de les narracions que circulen per la Ribera, una llegenda que em sembla prou interessant i que ens permetria anar de l'oralitat del text que presentem a fonts escrites que van servir per crear el text que, alhora, partien de veus antigues que volien sentir emocions i fer seu el món callat que els envoltava. Bé, ja veieu, els textos poden ser orals o escrits, antics o actuals, però allò que queda i ens conforma són les paraules. Us convido a estimar-les.

PER QUÈ ES DIU TORMO DE LA MARGARIDA

Quan jo devia tindre uns disset anys, tenia molta amistat amb un home que era molt vellet. Me contava coses que havia viscut en la seua vida. Un dia me va dir “T’haig de contar una història molt vella, que la gent ara ja no se’n recorda”:

Ja fa molt temps, quan lo poble era molt més petit i estava emmurallat, aquí a Tivissa, vivien cristians, però també moros. Quan arribava la nit, los moros havien d’anar als seus puestos que tenien per ells, separats del poble, i se dia la Marça de Dalt. Tothom treballava a la terra i la majoria eren bastant pobres.

Una família de classe mitjana tenia una filla molt maca i treballadora, se dia Margarida. En los moros hi havia una família pobra, però tenien un fill molt maco, que li dien Ben-Alí. Margarida i Ben-Alí es veien molt sovint i es van enamorar i ho van guardar en secret, fins que els veien passejar pel camí dels horts.

Als pobles petits, de seguida se saben les coses. Los pares de Margarida la van castigar. Fins que, quan se pensaven que ja no estava enamorada, la van tornar dixar sortir. Però los dos enamorats se van tornar a trobar i a enamorâ’s.

Margarida va tornar a ser castigada, però se va escapar i va anar a trobâ’s amb Ben Alí. Tothom la va buscar i una mora, al matí, los va trobar al peu del Tormo, lligats amb un mocador de seda, morts, però encara “sangrejants”. Margarida va ser enterrada on és ara la Baranova, al fossar. I Ben-Alí al cementeri dels moros.

Per això se diu el tormo de la Margarida.

Arxiu IES Julio Antonio. Treball G.Galimany, D. López, RM Casanova- Inf. Domènec Ripoll, Tivissa, 82 anys

Què us sembla la història? Us atreviu a fer-ne una versió més amplia?
1-Apa vinga conteu-nos que va passar en la trobada dels enamorats. Com van morir?
2- Coneixeu altres històries que s'assemblen a la dels amants riberencs? Si busqueu en la vostra memòria o feu una mica de recerca segur que en trobareu.

Ritmes diferents

Per explicar les vostres històries personals heu anat confeccionant arbres genealògics i en alguns casos heu descobert coses que desconeixíeu dels vostres avantpassats, esteu fent entrades al nostre mapa a tagzania i aneu redactant la vostra història familiar. Porteu ritmes diferents i tots ens hem d'adequar a les capacitats d'avançar de cadascú.
A mesura que tingueu enllestida la feina podeu fer dos noves activitats:
1- Localitzeu en els textos de Jesús Moncada els diversos recursos lingüístics que utilitza en les descripcions. Marqueu els noms i els complements que els acompanyen. Ara reescriviu els textos canviant els complements (podeu escriure adjectius amb algun grau d'antonímia, podeu canviar l'estructura sintàctica i en lloc de l'adjectiu incloure una subordinada, podeu si us atreviu alternar metàfores i comparacions)
2- Organitzeu-vos en grups, repartiu-vos la feina i busqueu informació sobre els autors que hem començat a conèixer: Artur Bladé i Desumvila i Jesús Moncada. Per fer-ho podeu consultar: Lletra. L'espai virtual de la literatura catalana.. Per fer-ne una síntesi i preparar l'exposició que fareu us proposo que utilitzeu la següent graella:

AUTOR: dades biogràfiques






OBRES (classificades per gèneres. Cal anotar la data de publicació)




CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LES OBRES




VALORACIONS I ALTRES COMENTARIS que n’han fet els especialistes.

Històries de vida

Aquest matí a classe hem resseguit l'Ebre. Riu amunt des de Móra hem fet cap a Mequinensa. El viatge m'ha donat peu a parlar de Moncada i a llegir el primer fragment proposat. Us heu quedat amb la referència final: el cordó umbilical.
El fet que el protagonista de la novel·la de Moncada es trobi unit al seu poble i al seu paisatge ens ha portat a parlar dels lligams afectius que tenim amb els nostres orígens, amb el que sentim com el nostre primer patrimoni. Perquè puguem aprofundir en aquestes qüestions i en definitiva anar aprenent i compartint les nostres experiències us proposo fer una activitat que adapto d'un altre edubloc: bloc de lengua.
Què us sembla l'acompanyament musical que us he posat? Podríeu trobar música o imatges per il·lustrar les vostres històries de vida?

Camins de Moncada

Benvolgut alumnat de 4t i convidats esporàdics. Aquesta setmana us convido a llegir uns fragments de Jesús Moncada. Els llegirem en veu alta, començarem a navegar pel riu i pel temps i, després, anirem comentant, anotant preguntes i suggeriments que potser ens portaran cap als nostres camins interiors. Som-hi amb uns retalls de La galeria de les estàtues:

La pujada al solanar era la culminació del retrobament amb la casa i la vila. Les visions fragmentàries, albirades per finestres i balcons, s’imbricaven de cop, des de la porxada oberta als quatre vents, en una panoràmica general de Mequinensa, gitada al vessant de la Serra del Castell, a la vora dels dos rius, el Segre i l’Ebre, que confluïen a frec de les cases. El Dalmau no es cansava de contemplar els cavallons de les teulades. Des d’allí podia establir els límits dels successius cercles concèntrics que havien anat ampliant el món de la infància, lligats íntimament als mots necessaris per designar les noves coses: paraules per a la gent, els animals, la terra. Paraules severes, fosques, per a les mines; acolorides, fascinants, per al riu, els molls, els vaixells. El col·legi, Torrelloba, l’havien separat brutalment de la vila i de la terra, i només al final de cada retrobament amb el casal, des de les baranes de fusta del solanar, s’hi sentia lligat de nou per un cordó umbilical invisible. (p.68)

----------------- ..................................... .......................................

Quan van traslladar-se a Vilacorba, abandonaven una Mequinensa on l’estiu no volia marcir-se; les últimes garbinades, blaves i espesses, encara pujaven per l’Ebre, deixaven olors i murmuris de la mar llunyana a les veles dels llaüts. En canvi, entre els immensos rostollars de l’altiplà – ors enlluernadors, sienes torrades- ja alenava el preludi d’una tardor efímera. ( p. 90)

........................... ....................................... ..............................................

Va endinsar-se suament en el record: sentia com la piragua lliscava dins l’ombra tremolosa que el pont projectava sobre el riu; l’Ebre, un espill encegador al sol de la tarda de juny, s’hi tornava verd obscur. Va alentir la bogada, deixà que l’ombra li acaronés la pell encesa. Allí, el riu era molt profund. Sota la lleugera embarcació, endevinava el pàlpit de les aigües, l’estremidora nit del fons [...] Al moll de la mina Previsió carregaven un llaüt de lignit: quan hi abocaven un vagó de mineral, un núvol de pols ocultava la nau, que s’enfonsava una mica més a les aigües tèrboles de l’embarcador. Li arribaven veus dels peons de la mina, dels llaüters, el rodar dels vagons sobre les vies lluentes entre la terra negrosa. Quan sortí de la zona d’ombra, hagué d’abaixar-se encara més l’ala del barret de palla per evitar l’enlluernament del sol. Travessà el corrent en diagonal buscant l’ombra dels àlbers i dels pollancres de la vora dreta. [...] A Mequinensa retrobava el seu riu, amb veles de llaüts i premonicions de mar. (p. 210-211)

Visió de l'Ebre català

La M.M., del crèdit de 4t, ha indicat com a primer element del nostre patrimoni el riu Ebre. Déu n'hi do si en té de patrimoni el riu: natura, història, llegendes..., treballs, records íntims, festes populars... En certa mesura el riu és l'eix del nostre patrimoni. I com hem quedat que volem aprendre amb el nostre patrimoni us proposo de llegir i treballar aquests fragments de l'escriptor Artur Bladé i Desumvila, que ens aproxima al paisatge i als pobles de l'Ebre català.

Entre els paisatges ebrencs, és a dir, propers al curs del riu, n'hi almenys quatre de ben diferenciats: les ribes planeres vora les quals hi ha conreus d'hortes i vinyes, els estrets abruptes on el riu passa encaixonat, el paisatge dels canals a partir de l'assut de Xerta i finalment, l'ampla planura del Delta. Podríem afegir-hi la perspectiva que ofereix de quatre o cinc anys ençà, la presa de Riba-roja [...] És aigues avall de Mequinensa, immediatament després de Faió, que l'Ebre (portant ja tot el cabal del Segre) entra a Catalunya. S'ha dit que fins aleshores, des del moment de la seva naixença, el riu s'encamina decididament vers l'Est cercant la nostra terra amb un amor tenaç, però que tan aviat com hi arriba, comença a fer giragonses com si, embadalit amb el paisatge que ell mateix crea, retardés l'hora de perdre's en la mar (Visió de l'Ebre català p. 14-15)

Un cop feta la lectura en veu alta us proposo diverses activitats:
1- Busqueu al diccionari les paraules que no enteneu, comenteu si cal amb els companys paraules i frases per acabar de captar el sentit del text, i feu una llista del vocabulari que heu après.
2- Confeccioneu un mapa del recorregut de l'Ebre. Apunteu-hi les principals poblacions i els afluents que hi desemboquen.
3- Què vol dir que el riu fa giragonses? Són producte de la voluntat del riu o responen a un fet natural? Expliqueu-ho.
4- A través de quines paraules l'autor personifica al riu? Per què utilitza aquest recurs? Vosaltres quan parleu feu personificacions? Busqueu-ne exemples en la vostra conversa quotidiana.
5- Considereu que el fragment que acabeu de llegir es pot qualificar de literari? Per què? Què és el que permet dir que un text és una manifestació literària?
6- Il.lustreu els paisatges ebrencs de què ens parla l'autor. Podeu buscar fotografies o fer dibuixos (si voleu dibuixar no patiu, us deixaré més temps). Després, en grup, podeu fer una auca dels paisatges ebrencs.

Bé, més endavant ja parlarem de l'autor del text. De moment us he deixat només una foto perquè us en feu una primera idea.

Lletres d'aigua

1-Què us suggereix aquest video?
2-Coneixeu escriptors, pintors, músics o artistes que hagin tractat els espais de l'Ebre? Citeu-ne algun. Escriviu un llistat de creadors relacionats amb l'Ebre i feu-ne una breu presentació.
3- Quins són els elements més emblemàtics del patrimoni de les Terres de l'Ebre?. Podeu citar edificis, llocs, tradicions, persones, obres, cançons, llegendes... en definitiva tot allò que considereu que té un valor especial.
4- Poseu a prova el vostre nivell: Quina relació tenen Picasso i l'Ebre?