Les paraules esdrúixoles poden omplir una tarda. Les agudes s'imposen com una llosa, les planes són més reposades, una alenada primaveral.
Han passat tres mesos sense escriure en el bloc, fins que la paraula, epímone, m'hi ha retornat després d'un temps d'urgències polítiques i lectures sense cita prèvia que perfumen la quotidianitat.
Sense compromisos, esperant només els resultats del treball dels darrers mesos a partir del poema de F.V. Garcia sobre la dama que es pentinava, entro a la xarxa per llegir poemes sobre ciutats i amb Lluís Calvo arribo a 34 creacions que perfilen horitzons més enllà de Descartes.
