TESI PATRIMONI LITERARI I TERRITORI

No sé si aquesta serà l'última entrada en aquest blog. Amb la pluja serena i el caliu de la llar de foc que m'acompanya en aquesta tarda de finals d'abril , meravella  i estranyesa de primavera entre calors que anuncien l'estiu i volves cap al Montsant i la Terra Alta, recupero aquest quadern de notes després d'un any llarg d'haver-lo deixat de banda.
M'ha acompanyat en bona part de la confecció de la meua tesi doctoral i ara que l'he enllestida sento que cal que en deixi constància com una fita, que tanca un cercle o que inaugura un altre cicle en l'espiral en què em sembla moure'm. Aquest últim any, sobretot l'estiu, l'he dedicat a la redacció i revisió de la tesi (feina en què he tingut el suport  de la directora, Glòria Bordons,  els consells de l'Anna, la Montse i d'alguns companys pacients de feina).
Vaig presentar la tesi cap al 20 de novembre i, després d'una llarga espera, vaig poder-la llegir el passat 18 d'abril. No sé si s'arribarà a publicar, com va suggerir el tribunal format pels doctors Josep Ballester (UV), Magí Sunyer (URV) i Ana Díaz-Plaja (UB), aviat però suposo que estarà disponible a la base de dades de les tesis. De moment deixo constància de l'esquema que em va servir per a la presentació i del comentari que en va fer el professor Joan Marc Ramos en el seu blog de l'xtec: Didàctica.

CLOC, D'AUGUST BOVER

El passat 2 de març vaig acompanyar el professor i poeta August Bover en la presentació de la seua obra Cloc a la llibreria Viladrich. Ara la revista tortosina L'estel reproduiex bona part del comentari que en vaig fer:

Cloc a l'estel 1

View more documents from jscid.

Artur Bladé, poeta

Llegeixo la frase del dia que divendres va trametre Minimàlia:

Un poema que no s'ha llegit en veu alta és com una partitura musical que
no s'ha interpretat.

D. Sam Abrams, crític i poeta (Beckley, Virgínia de l'Oest 1952)

Busco un poema per escoltar-lo: em retrobo amb una de les parts menys conegudes de l'obra d'Artur Bladé, la seua poesia, que podem llegir, aplegada per Joan M. Pujals, a Versos de la guerra i de l'exili. Barcelona, 2007 i escolto la interpretació de Jesús Fusté del poema Barca.

Els xaragalls dels silenci

Acabo de trobar al canal de Riba-roja a YouTube la presentació del llibre d'Elena Peralta Els xaragalls del silenci. M'ha fet il·lusió retrobar un moment d'aquest passat estiu.

DONES D'AIGUA I POSTALS POÈTIQUES

De gener a març hem fet amb els alumnes de 1r de bat. un recorregut poètic pel món de les cabelleres i les dones d'aigua. Hem parlat del Barroc i de les versions de Lorelei en Heine i Ferrater, de la Noia pentinant-se a la platja, de Les mans de la perruquera, de Baudelaire i de la literatura popular, amb versions enigmàtiques de les gambutzines, la Mariganxa dels pous de Benissanet o de la dama de Móra... Hem xalat i hem après. D'aquesta experiència d'educació literària en parlaré demà en les Jornades Interuniversitaries de Didàctica de la llengua i la literatura.
Si l'ham per començar aquesta travessia literària va ser la lectura del conegut sonet de F.V. Garcia dedicat a aquella dama de cabells negres, el fil ens va portar cap a l'elaboració de postals poètiques amb Glogster. En deixo uns quants enllaços: Nerea B.
Núria P.
Hèctor L.

BLADÉ I EL DIA INTERNACIONAL DE LA POESIA

Ahir es va celebrar el dia internacional de la poesia. M'havia fet el propòsit d'escriure alguna nota sobre el tema però les circumstàncies es van imposar. Després de deu dies amb el moodle del centre extraviat en un servidor de vés a saber on i amb la segona avaluació a sobre, va quedar poc espai per a la literatura.
Avui, sí, compleixo amb mi mateix i busco un espai poètic. Em ve al cap la part menys coneguda de l'obra d'Artur Bladé i Desumvila, a qui dissabte 19 a Benissanet l'associació cultural que porta el seu nom va dedicar una jornada de treball que va tenir com a centres d'interès les conferències de Sam Abrams i Artur Bladé i Font, que ens van parlar, respectivament, de les col·laboracions de l'escriptor en la premsa de l'exili i del procés d'edició de la segona part de L'exiliada - o L'Exilíada, com potser n'hauríem de dir- . Obro el poemari Versos de la guerra i de l'exili i llegeixo paraules lleugeres, escuma en aquell mar amarg dels primers moments de la diàspora:

Paisatge

El sol fa un punt solitari
i mor daurant els cimals.
Un nuvolet literari
posa epitafis banals.

La vinya és un exemplari
gòtic de versos iguals,
el riu hi fa un comentari
amb mandroses inicials.

Al pic del poper turó
un xiprer fosc hi figura
el signe d'admiració...

(Caminet que s'hi atura
als peus, fa la signatura
del pintor.)
(1940)

Llegeixo Màrius Torres

(Foto: Adrià Cid)
Abans de tornar a l'aula - no sé si tindré els alumnes de 1r de bat., que potser amb l'excusa de vaga s'hauran quedat a casa- llegeixo Màris Torres i torno a mirar el cel:

Els núvols

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquests matins
passen sense l'angúnia de cap ànima a dins...

Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l'esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.

Somnis de l'aigua! Entorn de la seva peresa,
l'aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,

un límit en l'atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,

la seva ombra camina sobre l'aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus...

Epímone: poesia sense límits.

Les paraules esdrúixoles poden omplir una tarda. Les agudes s'imposen com una llosa, les planes són més reposades, una alenada primaveral.

Han passat tres mesos sense escriure en el bloc, fins que la paraula, epímone, m'hi ha retornat després d'un temps d'urgències polítiques i lectures sense cita prèvia que perfumen la quotidianitat.

Sense compromisos, esperant només els resultats del treball dels darrers mesos a partir del poema de F.V. Garcia sobre la dama que es pentinava, entro a la xarxa per llegir poemes sobre ciutats i amb Lluís Calvo arribo a 34 creacions que perfilen horitzons més enllà de Descartes.

LITERATURA I TERRITORI A INTERNET

(Imatge: Kepa Castro)

Ja fa uns anys que des de llocs i iniciatives diverses hi ha obert un procés de reelaboració de l'imaginari del país. I la literatura, que va ser decisiva en els temps de la Renaixença, es recrea i reformula noves visions, nous itineraris que ens arrelen i alhora contribueixen a fer-nos sentir la universalitat des de cadascun d'aquests espais que posseïm per la paraula i que s'alliberen, així, de la indiferència d'aquells no-espai on l'ésser es dilueix.
La xarxa contribueix al coneixement de la literarura i del territori amb treballs com Un viatge literari per les comarques de Catalunya;Endrets, vinculat al projecte de la Geografia literària dels Països Catalans, que de moment ens permet accedir a textos relacionats amb les comarques de Barcelona; l'Atles literari de les terres de Girona; el Mapa Literari d'Espais Escrits i ara també, centrat en la poesia com a gènere, l'itinerari territori a Viu la poesia.
De moment, Viu la poesia, incorpora en la secció esmentada vint-i-dos textos amb propostes didàctiques que ens aproximen a l'experiència poètica i que pretenen estimular el coneixement en un sentit ampli. En les confluències ebrenques llegirem Hèctor Moret, Joan Perucho, Andreu Carranza, August Bover, Gerard Vergés...

Una reflexió sobre els ordinadors a les aules

Caldrà continuar observant com es produeix la incorporació dels ordinadors a les aules i l'ús que se'n fa. De moment he vist al meu centre com creix la necessitat d'obrir cursos al Moodle. De moment, per a penjar-hi PDF dels llibres, facilitats en format digitals per les editorials o escanejats dels llibres un cop cisellats i amb els fulls solts per a facilitar-ne la reproducció.
Potser amb el tracte i si entre programació i programació queda temps per a la reflexió pedagògica arribarem a establir col·lectivament unes noves pràctiques educatives. Ara per ara, al meu institut, encara estem en el procés de configurar les connexions dels nous ordinadors. El professor Jordi Adell, atent als camins de la pedagogia i le web ens deixa una anàlisi de la introducció de les pantalles a les autonomies espanyoles.

EDUCACIÓ LITERÀRIA: POESIA

Acabo de llegir a educ@contic una entrada força interessant sobre educació literària que presenta algunes propostes interessants per a aplicar a les aules. Amb interès per part meua i per part dels meus alumnes - així ho vull pensar- els darrers cursos he anat introduint una sèrie de pràctiques literàries que comencen a depassar la provatura circumstancial i que van quedant integrades en una un projecte que comença a tenir coherència.
Educ@contic mostra algunes propostes que poden ampliar l'experiència literària i que intentaré aplicar durant aquest curs.

Escolto Palau i Fabre

Palau i Fabre recita La sabata from fundaciopalau on Vimeo.

Després d'un matí d'olivers vora el riu i fiblades de mosquits, ara, a la tarda m'he retrobat amb la veu de Palau i Fabre. Des de la programació del festival Poesia i + 2010 he fet cap al web de la Fundació del poeta.
He escoltat i sentit la força de la poesia. He recordat Caldetes, maig del 2007, el sol i la torrentada.

Lectures prescriptives de batxillerat 2010-2011

Lectures Prescriptives de Batxillerat 2010-2011

Els llibres digitals no existeixen

El títol que encapçala aquesta entrada pot semblar provocador. No m'ho sembla. És o hauria de ser una simple constatació. Gairebé, ara per ara, és com si diguéssim "el llibre en paper", un esment al suport que encobreix la substància: el llibre. I encara més en relació al món educatiu, ja que el debat sobre els llibres en format digital ens tapa el debat sobre el procés educatiu, sobre l'educació en el nostre context.
Per debatre d'aquests qüestions i dels plans d'implantació dels ordinadors a les aules remeto a "carta a los editores de libros de texto" del professor Jordi Adell.

L'exposició oral

Avui hem tastat les primeres flors de carabassera de la temporada. Els grifons són a punt d'esclatar i, mentre fressava, avui amb una caloreta suportable, ja no he tingut la companyia àvida de les pixeriques. Ara, abans de tornar a les correccions dels treballs escolars, he fet una volta per la xarxa i m'he trobat amb una síntesi útil i clara per ajudar a compondre i valorar una bona exposició oral. La prenc d'Aprendre llengües:
"Perquè l'èxit final d'una exposició oral depèn sobretot del fet que es tingui alguna cosa a dir (he sentit fer aquesta afirmació provocativa a la companya de la UAB Montserrat Vilà, experta en aquesta qüestió) i jo hi afegiria del fet que hi hagi una personalitat en acció. Una persona (algú que creu en si mateix i que se situa adequadament en relació amb els altres) amb una cosa clara a dir té moltes possibilitats de comunicar bé."
La imatge, de Christopher Lee Dono, potser inoportuna en aquesta tarda esplèndida de diumenge, m'imposa el retorn cap a les obligacions pendents.

Postals poètiques

Després de veure corrandes i haikús, impulsos poètics, amb els alumnes de 1r de batxillerat, els vaig proposar de treballar amb Glogster, com a pas previ a elaborar el poema 2.0 que m'hauran de presentar al mes de maig. Penso que l'experiència ha estat gratificant per a tots, així m'ho sembla després de veure els comentaris que s'han anat deixant al fòrum del moodle. Sembla però que són reticents a fer visibles les seues aportacions. Hauré d'insistir perquè hi afegeixin les etiquetes que permetin localitzar-les: Institut Julio Antonio, Ebre, poesia...
En deixo un exemple (una bona combinació d'imatge, música i lletra):

De Bouesia al Festival de video i art digital

El bloc de Bouesia ens facilita una mirada sobre l'art innovador a Catalunya i especialment a les terres de l'Ebre. Aquesta magnífica tarda d'abril -sento el pardaleig i m'acompanya la rosa de l'hort- volto pels enllaços a la poesia als parcs , arribo a Strobe, Festival de video i art digital d'Amposta i em deixo fascinar per la Festa Major de Santi Valldepérez.

Festa Major (Amposta 2009 - Strobe) from Strobe. Festival de Vídeo i Art on Vimeo.

Espriu: poesia i teatre

Intento posar-me al dia i enllestir feines endarrerides. Abans, però, necessito endreçar, desbrossar els camins que transito i aturar-m'hi, de vegades, com ara mateix que a Rodamots trobo uns versos, una mola...
Homenatge.

Fragment de Primera Història d'Esther
(Parlament d'Esther)


Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t'assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada.

Etern príncep, Jacob,
tindràs sempre companya
que peregrini amb tu
per segles i paraules.
Suportaràs la mort,
com a l'ocell la branca.

Podem continuar la lectura a Racodepoesia.

Mapes conceptuals: segles XVII-XVIII

Amb les dos hores de classe setmanal al batxillerat no hem trobat una millor solució que intentar repartir-nos el tractament del temari amb el departament de castellà. Així, en relació al segles XVI-XVIII, a català aprofitem per tractar el tema de la bellesa i la mort a partir del rector de Vallfogona "A una bella dama que es pentinava...", comentem el concepte de Decadència i els proposo de fer uns esquemes a partir de les eines que ofereix internet.
El curs passat van utilitzar Cmaps, enguany alguns, més aviat pocs, han deixat la seua síntesi a mindmeister , altres, la majoria, han optat per Xmind. Per treballar-lo i veure'n els resultat cal instal·lar-se el programa, amb alguna limitació podem veure l'enllaç que permet generar a internet. En deixo algun exemple: R.P. , C.B, I.S.

Gerard Vergés a Improvisa

Des del grup POCIÓ (poesia i educació)vam començar a treballar el territori com un nou àmbit temàtic a viulapoesia. Hem començat a penjar-hi poemes i propostes didàctiques que, amb la nostra cap de fila, la Glòria Bordons, vam presentar als Tallers de Llengua i Literatura.
Un dels programes que estem investigant és l'aplicació d'Improvisa. Amb una mica de paciència seguim les instruccions i ens ofereix un interessant camp de treball. Anoto la prova que he fet amb un dels poemes emblemàtics de la literatura ebrenca Parlo d'un riu mític i remorós.