Aquests dies hem estat parlant a classe de l'art d'argumentar. Comenceu a tenir referents i estratègies. Però tota la teoria és endebades si no l'apliquem als debats que afecten la nostra realitat.
Us anoto un text que he rebut des de la Fundació Catalunya Oberta que pot ser prou polèmic:
Zapatero i Carla Bruni |
Zapatero i el president turc, l’islamista Erdogan, han inaugurat el I Fòrum de l’Aliança de Civilitzacions. La paraula aliança és forta, perquè pressuposa unes parts que col·laboren en peu d’igualtat. I aquí hi ha l’engany. Occident no pot relativitzar els seus valors per acontentar l’Islam. No es pot obviar, amb l’excusa de la “diversitat cultural”, el quasi esclavatge en què viu la dona als països islàmics. Ni tampoc es pot dir que l’islamisme radical és minoritari, quan Aràbia Saudita ha vetat (basant-se en la xària) que la “concubina” Carla Bruni acompanyés Sarkozy al seu darrer viatge a Riad. Aliança amb l’Islam? Zapatero s’equivoca. El que cal, és fermesa davant l’Islam. |
Provocador? Bé, penso que la provocació pot esdevenir, així ho espero, estímul d'intel·ligència, antídot contra el tantsemenfotisme impropi de la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada