BLADÉ I EL DIA INTERNACIONAL DE LA POESIA

Ahir es va celebrar el dia internacional de la poesia. M'havia fet el propòsit d'escriure alguna nota sobre el tema però les circumstàncies es van imposar. Després de deu dies amb el moodle del centre extraviat en un servidor de vés a saber on i amb la segona avaluació a sobre, va quedar poc espai per a la literatura.
Avui, sí, compleixo amb mi mateix i busco un espai poètic. Em ve al cap la part menys coneguda de l'obra d'Artur Bladé i Desumvila, a qui dissabte 19 a Benissanet l'associació cultural que porta el seu nom va dedicar una jornada de treball que va tenir com a centres d'interès les conferències de Sam Abrams i Artur Bladé i Font, que ens van parlar, respectivament, de les col·laboracions de l'escriptor en la premsa de l'exili i del procés d'edició de la segona part de L'exiliada - o L'Exilíada, com potser n'hauríem de dir- . Obro el poemari Versos de la guerra i de l'exili i llegeixo paraules lleugeres, escuma en aquell mar amarg dels primers moments de la diàspora:

Paisatge

El sol fa un punt solitari
i mor daurant els cimals.
Un nuvolet literari
posa epitafis banals.

La vinya és un exemplari
gòtic de versos iguals,
el riu hi fa un comentari
amb mandroses inicials.

Al pic del poper turó
un xiprer fosc hi figura
el signe d'admiració...

(Caminet que s'hi atura
als peus, fa la signatura
del pintor.)
(1940)

Llegeixo Màrius Torres

(Foto: Adrià Cid)
Abans de tornar a l'aula - no sé si tindré els alumnes de 1r de bat., que potser amb l'excusa de vaga s'hauran quedat a casa- llegeixo Màris Torres i torno a mirar el cel:

Els núvols

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquests matins
passen sense l'angúnia de cap ànima a dins...

Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l'esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.

Somnis de l'aigua! Entorn de la seva peresa,
l'aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,

un límit en l'atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,

la seva ombra camina sobre l'aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus...

Escolto Palau i Fabre

Palau i Fabre recita La sabata from fundaciopalau on Vimeo.

Després d'un matí d'olivers vora el riu i fiblades de mosquits, ara, a la tarda m'he retrobat amb la veu de Palau i Fabre. Des de la programació del festival Poesia i + 2010 he fet cap al web de la Fundació del poeta.
He escoltat i sentit la força de la poesia. He recordat Caldetes, maig del 2007, el sol i la torrentada.

Els llibres digitals no existeixen

El títol que encapçala aquesta entrada pot semblar provocador. No m'ho sembla. És o hauria de ser una simple constatació. Gairebé, ara per ara, és com si diguéssim "el llibre en paper", un esment al suport que encobreix la substància: el llibre. I encara més en relació al món educatiu, ja que el debat sobre els llibres en format digital ens tapa el debat sobre el procés educatiu, sobre l'educació en el nostre context.
Per debatre d'aquests qüestions i dels plans d'implantació dels ordinadors a les aules remeto a "carta a los editores de libros de texto" del professor Jordi Adell.

Poema 2.0: Entre esbarzers

Aquest febrer esmolat, de dalla, em prenc el poema - no sé si l'Adrià, l'autor, hi estaria d'acord- com un homenatge a una nissaga arrelada a una terra.

Bon any i visquen les terres.

Mentre continuo treballant i badant al voltant de les relacions entre literatura i territori he trobat al blocdelSrBoix el poema Sobre aquesta terra, de Mahmud Darwix. El reprodueixo perquè em sembla un magnífic cant a la vida i a la palpitació de la terra que, sotmesa, lliure o enyorada, ens amera.

Riba-roja a TV3

Mentre treballo, enxarxat, entre textos de didàctica i de literatura de l'Ebre, em trobo amb una emissió de TV3 que no havia vist. Paisatge, sabó moll, veus i carrers en la pantalla em fan pensar en el poder de la imatge i les paraules. Una il·lusió, agredolça, m'empeny. I continuo treballant.

Recerca i arxius

Una de les dificultats amb que ens trobem a l'hora de tirar endavant una investigació, sobretot els que vivim lluny de les grans ciutats, és l'accés a la documentació. Aquest panorama se'ns està tornant menys costerut gràcies a les eines que ens ofereix internet i als treballs de digitalització endegats des d'institucions públiques i privades.
Com el camí per arribar a les fonts és encara prou desconegut, passo a presentar algunes adreces que ens poden facilitar recerques diverses:

• Dins dels cercadors, destaco l'opcció del google acadèmic

• Biblioteques virtuals: http://www.lluisvives.com/ , http://www.cervantesvirtual.com/ http://books.google.cat/ ...

• Portal del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Permet accedir al fons de les biblioteques consorciades i facilita l'entrada a altres llocs d'interès.

  En destaco: http://www.tesisenxarxa.net/

  http://www.bnc.es/digital/arca/index.html Arxiu de revistes catalanes antigues. Conté 175 títols. De moment no hi trobem títols que ens serien molt útils per a l’estudi de la nostra zona i caldria que tot sumant esforços aconseguíssim la digitalització de títols tan significatius com “La Zuda” , “El Llamp”...

• Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

• Portal de arxivos españoles (PARES)
• L'Institut Ramon Muntaner, l'IRMU ens permet conèixer la recerca que es fa des dels centres d'estudi de parla catalana.
  

Aquestes i altres referències ens ajuden i molt a trobar referències i ens faciliten de trobar els materials que trobem repartits per arxius i biblioteques que, amb els seus serveis professionals, contribueixen a posar-nos a l'abast els tresors que vetllen.

• Afegeixo els enllaços que m'ha fet arribar la Cristina Giné:
• Hemeroteca de la Biblioteca Nacional de España http://hemerotecadigital.bne.es/
  - Biblioteca Virtual de Prensa Histórica http://prensahistorica.mcu.es/es/estaticos/contenido.cmd?pagina=estaticos/presentacion

Nota: 17-11: Acabo de trobar un portal de la UB dedicat a facilitar referències per fer el treball de recerca: http://www.alehoop.info/
04-01-2010: Un nou instrument de recerca, Eureca.

L'escola 2.0

El professor Jordi Adell ens ofereix informació sobre el programa d'introducció de material informàtic a l'ensenyament i incita al debat sobre l'ús de les TIC en els processos educatius: La escuela 2.0 en Cataluña ¿y la didáctica?
Caldrà tenir el nervi necessari perquè no ens converteixin l'educació en esclava de la tecnocràcia. Els que fa anys que vivim les aules em sembla que sabem diferenciar entre els instruments que ens poden ser útils - entre ells, els informàtics- i el sentit profund de l'educació com a camí de construcció de coneixement i de llibertat.
Sotmetre's a programacions preestablertes o simplement canviar els llibres per ordinadors és un perill que hem de superar amb capacitat creativa i passió pel saber compartit.

Dol a les portes del nou curs: Montse Canals i Isidor Cònsul

L'entusiasme amb què he viscut aquest agost ha estat sacsejat per l'impacte de la mort. Dilluns, en acabar el ball de coques, la nit de sant Bartomeu, ens va arribar inesperada la notícia de l'estat crític de la Montse Canals. Dijous al matí van ser els funerals, a la tarda coneixíem la mort de l'Isidor Cònsul.
Ens en queda el record, que ha de ser un impuls de vida, de força d'afirmació dels valors que donen plenitud a la paraula humanitat. Montse la recordaré a començaments d'estiu, al capdavant de la manifestació dels treballadors de la fàbrica de Flix, clamant pel dret de viure al propi poble i a la comarca.
L'Isidor va ser un dels puntals que ajuden a mantenir aquest país nostre: preciós, però fràgil com el cristall. Tenaç, exemple de treball i de fermesa i d'una intel·ligència amb sentors de terra aspra. En recordo les tertúlies a l'Ateneu, amb l'Àlex Broch i Jordi Sarsanedas, en Renau, en Rendé, la Vinyet Panyella, l'Agustí Pons, en Bru de Sala , la Pilar Rahola, en Piera... L'impuls que vam donar al PEN Club , la il·lusió per una pàtria desvetllada, que volíem lliure i completa.

Estrena de "Terròs"

Ahir es va estrenar al Versus Teatre de Barcelona Terròs, espectacle musical que porta a escena la història de l'amistat entre el cantactor i el poeta de l'Ebre David Monllau amb cançons de tots dos.
Deixo com a referència un video clip de Poema d'amor. L'obra estarà en cartellera tot el mes d'agost.

Joan Solà al Parlament de Catalunya

Magnífic, clar i contundent el professor Solà en la seua intervenció davant el Parlament de Catalunya el passat 1 de juliol:
Aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre.
Les persones que el formem no podem ni volem sentir-nos ni un minut més inferiors a cap altra persona.
La llengua pròpia del país i de moltíssimes d'aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d'Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra

Aquest és el fragment final d'un text que es mereix ser llegit i escoltat integrament.

Relacionat amb el parlament del professor Solà i per aprofundir en un dels aspectes que assenyala en l'esmentada intervenció he trobat una interessant conferència del professor Juan Carlos Moreno que ens parla del nacionalisme lingüístic espanyol i que ens pot ajudar a entendre alguns dels mites que articulen la vella ideologia imperialista hegemònica - encara?- que s'amaga rera fal·làcies que es presenten com a arguments lingüístics:

Recordem Baltasar Porcel

Educació expandida?

Acabo de descobrir el concepte d'educació expandida i algun altre com el d'edupunk en el següent reportatge de BalzacTV, una interessant proposta de WebTV. El reportatge ens parla de tecnologia i educació, però sobretot, més enllà de les noves tècniques, remarcaria la intervenció de Jesús Martín Barbero, que ens parla de la necessitat d'establir una nova relació entre escola i societat.

Balzac.tv: Educación expandida

L'èxit educatiu de Finlàndia

Aquesta setmana el fracàs escolar ha tornat a ser notícia: un de cada quatre alumnes de sisè de primària no ha assolit les competències bàsiques ni en matemàtiques ni en llengües. Quin pot ser el camí de la millora?
Conèixer el sistema finlandès pot ajudar a trobar alguna resposta:

EL MOODLE S'IMPOSA

Dia a dia, setmana a setmana he anat trampejant la disciplina autoimposada d'anar escrivint al bloc. S'imposen urgències o no en sento la necessitat que en d'altres moments (farà un any) comportava la relació amb el meu alumnat.
Cada cop més la feina a través de l'aula virtual - el moodle- esdevé prioritària. A través de l'aula virtual estableixo un contacte més directe amb els alumnes. Amb els fòrums les interaccions creixen. Les possibilitats d'avaluació milloren. Però es perd un espai de reflexió més àmplia que potser em facilita o m'estimula el format i la dimensió pública del bloc.
El bloc m'ajuda a deixar constància de la meua cronologia de treball i d'inquietuds. Contribueix a posar ordre a idees i propostes que de vegades, en el format d'una activitat plantejada com un exercici per als alumnes, queden amagades -allò que en podríem dir en un currículum ocult que potser sí que s'insinua en l'oralitat de les aules-
Des de l'última entrada, han quedat pendents comentaris que hauria d'haver fet en el seu moment.
1- La màgnifica jornada Imago mundi organitzada pel CERE després de l'any intens de celebració del 25è aniversari de l'entitat. Tot plegat mereix uns homenatges que no he fet. Sovint allò que més estimem i valorem se'ns queda dins. Per pudor o deixadesa.
2- Els treballs que estem fent sobre literatura i patrimoni amb els alumnes de comunicació i batxillerat. Estem combinant imatges, literatura popular, haikús... Una experiència que podré presentar al Curs de gestió del patrimoni literari de l'Alt Pirineu i Aran.
3- Les avaluacions i la preparació del viatge a Roma i Florència.

El temps passa i avui que he sabut la mort de Ricard Salvat, he trencat el silenci. Va ensenyar-nos a estimar una mica més les paraules.

Poesia contemporània, tecnologies i educació

Passada la jornada del grup Poció i dos tardes de diumenge intenses entre versos i propostes poètiques intentaré posar ordre a les meus anotacions a partir del devessall d'informació i suggeriments que em va aportar el Seminari Poesia contemporània, tecnologies i educació, celebrat a Barcelona el dis 12 i 13 de febrer.
Al web de Poció podem trobar les comunicacions que es van presentar al seminari. Totes fan aportacions d'interès que ans ajuden a aproximar-nos a l'0bjectiu de fer viure la poesia a les aules.

Per fer una aproximació al món de la poesia a través d'internet anoto els webs que em serveixen de referència:

http://www.viulapoesia.com/

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/

http://www.uoc.edu/lletra/

http://www.musicadepoetes.cat/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Inici

http://www.barcelonareview.com

http://www.fti.uab.es/quarkpoesia/

http://www.ub.es/aulapoesiabarcelona/

http://www.sant-cugat.net/daltabaix/

A partir de les comunicacions de Rui Torres i Eugenio Tesselli podem trobar referències teòriques i pràctiques a la polipoesia i a la ciberpoesia. Destaco l'eina Midipoet.
El seminari es va tancar amb un recital poètic a càrrec de Dolors Miquel, E. Tesselli, Víctor Sunyol, Helena Alvarado i Ester Xargay.
L'atzar m'ha fet descobrir un poema de Dolors Miquel que m'ajudarà a completar el meu treball a l'aula sobre el motiu de la dona que es pentina: Esgaldinc de la meva veïna Fina, serà un bon contrapunt als poemes de FV. Garcia, Rosselló-Porcel, Palau i Gerard Vergés.

Campanya d'educació en comunicació

El treball en competències comunicatives és o hauria de ser un eix vertebrador en el procés educatiu. El concepte i l'àmbit de treball és amplíssim i per això ens resulten útils les aportacions didàctiques, especialment en els camps que tenen menys presència en la nostra tradició acadèmica. Una bona referència per aproximar-nos a la comunicació audiovisual ens la dóna AulaMèdia que enguany ha encetat la campanya "Per una mirada crítica: Educació en Comunicació"

Per una mirada crítica
by aulamedia

CENTRE QUIM SOLER

Gràcies a llibres ebrencs - mentre sembla que el vent fins i tot està preparat per emportar-se la connexió a internet- acabo de descobrir el web del Centre Quim Soler, la literatura i el vi .

M'interessa per les activitats que porta a terme l'associació impulsada per Roser Vernet, perquè potencia el lligam entre cultura i territori i perquè ajuda a retrobar-nos amb l'0bra d'en Quim Soler, un referent del que l'Àlex Broch i altres van presentar-nos com "la generació dels setanta".

Aquest país nostre és xop d'oblits que no ens podem permetre. Des del Priorat ens arriba l'aroma estimulant dels reptes literaris que vam descobrir als anys vuitanta amb les publicacions d'Ofèlia Dracs i que caldria tornar a fer conèixer per retrobar tot un seguit d'escriptors que són la saba massa ignorada de la literatura catalana actuals: de la literatura de ficció i del periodisme literari.

Si mirem els nostres llibres de text, quantes referències trobem als autors nascuts ençà dels anys trenta i que, de fet, hauríem de començar a reconèixer com a models contemporanis?

Del web del Centre Quim Soler, amb els meus alumnes del crèdit de comunicació, aprofitaré el magnífic enllaç al programa radiofònic "La porta dels somnis" . Per parlar-los de l'escriptura literària en els mitjans de comunicació, buscaré algun dels articles d'aquell doctor Scopius que va crear Joan Rendé.

Per l'educació

(Imatge de jmerelo a Flickr)


Fa dies que no escric al blog. De vegades cal eixorivir-se per altres àmbits, sense dependències digitals.
Tanmateix, la finestra em reclama. Vagarejo i em retrobo amb anotacions per a entrades que han anat quedant pendents.
Una, que em sembla d'interès, ha estat la lectura de l'annex a la "convocatòria social per l'educació a Catalunya", elaborat per un equip d'ESADE a partir de les aportacions de Xavier Antich, Joan Majó i Gregorio Luri. Un document que em sembla que hauria de ser un referent per aconseguir una millora de l'educació a Catalunya.

De Gregorio Luri m'anoto un llibre per llegir: L'escola contra el món.