Una alumna del nostre centre, Núria Santapau Rojals, ha guanyat el primer premi de redacció Coca-cola en llengua catalana. Si en voleu saber més i llegir el seu text us remeto al nostre web
La imatge de la noia, acompanyada del seu professor de català, l'Alfons Argilaga, és per mi el símbol de l'esforç i la feina callada i ben feta que es fa des de molts centres públics. Dir això en uns temps amb tantes notícies negatives en relació a la qualitat del nostre sistema educatiu em sembla un estímul reconfortant.
Avui he saludat la Laila, la vaig rebre al nostre centre fa dos cursos, acabada d'arribar de prop de Nador. Enguany ha obtingut el graduat en ESO amb una qualificació de notable en català. M'ha recordat que la seua professora de català d'enguany i jo mateix, en algun moment, amb les nostres exigències, l'havíem fet plorar. M'ho ha dit contenta, amb un somriure als llavis i als ulls.
dilluns, 23 de juny del 2008
Premi per a Núria Santapau, alumna de l'IES Julio Antonio
Festa nacional dels Països Catalans
Avui he sabut que alguns intel·lectuals espanyols pateixen per la pervivència de la seua llengua a casa nostra i que en volen assegurar la "supremacia legal"i he sentit ben clara la retòrica dels nous i vells totalitarismes. Avui dia de la vespra de Sant Joan continuem invocant la memòria i la llibertat.
divendres, 13 de juny del 2008
ANEM TANCANT EL CURS
Ja se li veu la punta. Comencem a tancar un curs esgotador i apassionant. Classes, edició de la revista de l'IES, accès a càtedres, cursos de formació i grups de treball, vint-i-cinquè aniversari del CERE, reconeixement per part de l'IRMU. La vida que se'ns fa gran...Entrada en el món de la web 2.O: els blogs i el Moodle.
La descoberta de les TAC està canviant la dinàmica de les classes. Exigeix hores però és gratificant cada petit pas, que marca nous horitzons i hores xuclades. Aquest estiu, entre l'esbarjo de pagès en hores atemperades i les obligacions acadèmiques que he d'enllestir, continuaré l'aprenentatge multimèdia.
El mes de maig, mentre buscava practicar amb el so, m'he trobat amb espais de poesia i música que m'han estimulat. Us aconsello d'escoltar el repertori d'El basar de les espècies.
Us deixo també algunes referències del treballs de l'alumnat del crèdit variable de 4t d'ESO:
4- Una visió de Móra d'Ebre (Guillem Martínez Banqué):
dimarts, 3 de juny del 2008
Generalitat i web 2.0
Laia, l'assistent virtual, ens ajuda a conèixer els projectes de la Generalitat a Internet. Llàstima de la visió barcelonacèntrica dels dirigents de la nostra institució, que encongeix la força del conjunt del país. El video, tanmateix, em sembla interessant com a mostra de les múltiples possibilitats que ofereix second life.
diumenge, 25 de maig del 2008
Noia pentinant-se a la platja
Amb els alumnes de batxiller hem fet un exercici comparatiu sobre el motiu de la noia que es pentina. L'experiència ha estat interessant i cal treballar el tema. Provo avui de fer una gravació en audio perquè serveixi d'estímul als treballs que han de fer els meus alumnes de 4t.
diumenge, 18 de maig del 2008
Este maig, sap ploure
Fa dies que plou i que, en aquest país nostre de falta de pluges i d'eixides de Matarranya, sortosament sap ploure. Una pluja intermitent, però tranquil·la, no amb aquelles batzegades de tronada d'estiu. És un pluja suau, música que ara sento lliscar en els vidres i repicar en la balconada, d'aquella mena de pluja que amara els camps i fa saó. Eugeni d'Ors em ve a la memòria i penso en la vigència encara del seu "Elogi de la pluja".
A Perpinyà, terra d'oliveres sense oli a les amanides, per designi dels bàrbars del nord, vaig tenir l'oportunitat de fer una referència davant el nostre conseller de cultura, l'alcalde de la ciutat, autoritats diverses i dels companys i companyes dels centres d'estudis de parla catalana, a la meua visió ebrenca de la cultura de l'aigua. Una cultura que exigeix la prioritat de la supervivència, del dret de viure a l'Ebre per sobre de les manipulacions diverses dels "ecologistes" de ciutat que sovint ens veuen com una peculiaritat de parc temàtic al servei del seu esgambi.
Per fer el país que ens cal, havent vist tantes bestieses, ens cal recuperar la raó, enraonar per construir el camí necessari. Si esteu interessats a aprofundir en el debat sobre el territori i l'aigua us remeto a dos referències que poden ser estimulants: Aigues encantades, un clàssic del teatre modernista català i un text d'actualitat, el Manifest blocaire contra el transvasament.
Si voleu seguir de més a prop com s'està vivint la qüestió de l'aigua a bona part de l'Ebre català, us remeto al seguiment que en fa l'Emigdi Subirats.
