Fenya, faena, feina

No em queda gairebé temps per escriure. Feina, molta fenya, com diem a Riba-roja i bona part del català nord-occidental, faena com diuen de la Roca Folletera en avall. Diversitat de paraules del nostre cabal lèxic, d'una llengua maltractada que viu entre perills i que el passat cap de setmana, a Jesús, va ser centre d'atenció en el merescut homenatge al mestre Josep Panisello.
Hi vaig retrobar coneguts i amics. Les sessions dedicades a "Llengua i ensenyament: llengua estàndard i variació lingüística" van fer goig, per l'assistència nombrosa i la qualitat de les ponències i comunicacions.
A classe, exercicis i comentaris literaris i lingüístics en una setmana ben farcida d'exemples de com alguns polítics es volen tapar les vergonyes amb la manipulació lingüística. Podríeu fer un llistat d'eufemismes per ocultar la proposta transvasista del govern de Montilla?
Hi va haver un temps en què el poble considerava que l'església era posseïdora de la veritat absoluta i en virtut d'aquesta hegemonia ideològica els "administradors de la veritat" venien fins i tot trossets de cel. Amb el temps es van desemmascarar les maniobres dels falsos predicadors. No podria ser que avui algunes ideologies i algunes persones haguessin assumit aquell vell poder que reprimia la llibertat i la dignitat humanes?.
Avui com ahir el pensament lliure és el millor antídot perquè no ens arrosseguin els vents desbocats dels mil i un cretinismes que bufen aquest esfereït mes d'abril.