UN INICI ATABALADOR

Passen els dies i no acabo d'enllestir les feines que tinc per davant. El bloc se n'ha ressentit. La immediatesa s'ha imposat i he anat deixant, un dia per naps l'altre per cols, aquest espai de comentari i treball.
Aplicació de la LOE, nous cursos, organització del departament, problemes encara no resolts amb el sistema informàtic... Havia previst durant l'estiu d'utilitzar l'aula virtual com a recurs i eina habitual de treball a les classes i deixar el bloc per fer comentaris generals adreçats bàsicament a la comunitat educativa, al professorat especialment perquè penso que ens fan falta espai d'intercanvi no formal d'experiències. Hi ha hagut un temps d'espera per veure si podia engegar amb els nous plantejaments però de moment encara no és possible i aquest entrebanc s'ha afegit als neguits de l'arrancada.
Encara em sorprèn, després de tants anys de fer classe, veure com a la majoria dels professors ens assalta un no sé què, potser comparable al dels actors davant de cada estrena. I nosaltres en tenim unes quantes alhora, tres o quatre o més sessions diàries amb guions només apuntats i ulls àvids, escrutadors o vagorosos que es perden ves a saber on i que nosaltres intentem captar amb menys o més fortuna.
Hem començat a avançar. Totterrenys de les circumstàcies parlarem de llengua i de literatura i per acabar-ho d'adobar enguany ens hem embrancat amb alumnes de tercer i quart d'ESO amb sengles optatives de comunicació i multimèdia.
Simultàniament, amb els intervals pagesívols del setembre, cal reemprendre els projectes de recerca amb el grup Poció i el Reptte, que m'han quedat una mica aparcats. Acabar lectures de l'estiu, honorar el llibre de Miquel Esteve, que he devorat en dos nits, i ai las! em sembla que he fet tard a l'homenatge a Gerard Vergés que em sembla que podrem escoltar a Antena Caro.