Intento posar-me al dia i enllestir feines endarrerides. Abans, però, necessito endreçar, desbrossar els camins que transito i aturar-m'hi, de vegades, com ara mateix que a Rodamots trobo uns versos, una mola...
Homenatge.
Fragment de Primera Història d'Esther
(Parlament d'Esther)
Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t'assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada.
Etern príncep, Jacob,
tindràs sempre companya
que peregrini amb tu
per segles i paraules.
Suportaràs la mort,
com a l'ocell la branca.
Podem continuar la lectura a Racodepoesia.
dimarts, 30 de març del 2010
Espriu: poesia i teatre
Etiquetes de comentaris:
literatura
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada