LLIBERTAT PER A FRANKI

No sé si amb poques paraules n'hi ha prou. Potser sé que la consciència i la justícia estan per sobre de la legalitat. L'Antígona de Sòfocles ressona en Espriu; hi ha un esperit d'humanitat que recorre la nostra història massa carregada de totalitarismes obstinats a imposar el seu jou, els coneixem i per això cal estar alerta. Si avui condemnen un jove a més de dos anys de presó per intentar traure una bandera d'un pal i callem, què no seran capaços de fer demà?

Villatoro i la immigració

Passen els dies. Atabalat amb el calvari de les càtedres, la preparació del final de curs, els compromisos de feines, les incompetències polítiques al país i al meu poble... En l'aridesa, tanmateix, hi ha els gojos casolans, la il·lusió,que encara em sobta, d'algun alumne que descobreix alguna cosa nova o que veu que és capaç de millorar i la veu estimulant d'aquells que saben aportar idees, noves mirades. Fa unes setmanes vaig escoltar el Sam Abrams, ahir, el Vicenç Villatoro.
Villatoro ens va parlar d'immigració i país i no vull deixar d'anotar encara que sigui a corre cuita alguna de les seues aportacions i de les meues reflexions:
1- El món previ a la globalització es dividia en territoris. Cadascun amb les seues característiques. En el món globalitzat hi ha una divisió horitzontal que vincula grups per afinitats (religioses, lingüístiques, professionals...) independentment del territori en què es trobin. Avui dos joves de països diferents s'assemblen més entre ells que amb els seus pares respectius; en un mateix edifici conviuen persones que miren TV3 i una televisió àrab. Podríem pensar que es poden crear àmbits de no-espai, territoris no marcats per ningú en què les persones es poden instal·lar?

2- Perquè hi hagi una comunitat cal que hi hagi espais públics. En els temps de la nova immigració aquesta qüestió esdevé prioritària. Mai més ens trobarem amb espais homogenis de referència. Cal decidir col·lectivament quin són els requisits per a la convivència en els espais compartits, per passar de la urbanització a la vila o ciutat.
Països com França han volgut imposar una gran plaça, l'espai que l'estat pretenia definir com a propi de la república francesa, sense marges per a la diversitat. Aquests però han esclatat i l'assimilació no és perfila com una resposta adequada. Holanda ha dibuixat una plaça reduïda, cadascú té espais, però el model també presenta esquerdes.

3- Quins han de ser els elements compartits? Villatoro n'aporta alguns: la llengua o llengües de comunicació pública, el compliment de normes de convivència (respectar els semàfors), el valor de la democràcia, l'assumpció de referents culturals bàsics (en la nostra tradició perviuen rituals ancestrals, l'ampli marc del cristianisme, aportacions que ens van arribar a través de l'Islam...; cal rellegir i reiventar la tradició per promoure el nostre espai de comunitat)

4- El cas de Catalunya és un referent molt interessant. Com assenyala Anna Cabré el ritme de creixement intern de Catalunya hauria fet que al S. XX haguéssim passat de dos milions a dos i mig. Pels processos migratoris vam arribar a sis i mig i ara ja passem dels set.

5- La clau del procés català s'ha basat en tres vèrtex: progrés social, immigració i identitat. Si fins ara, relativament, hem pogut mantenir aquest esquema, què passaria si algun dels punts fallés?.

6- El fet que la identitat catalana es defineixi bàsicament a partir de l'ús de la llengua pròpia constitueix un avantatge respecte a altres sistemes fonamentats en fets racials o religiosos. La llengua ofereix facilitats per ser adquirida sense renúncies a altres referents personals. És un àmbit de tradició i llibertat.

Com veieu la conferència de Villatoro, plena d'anècdotes enriquidores, estimula un debat interessant i necessari que ens porta a renovar contínuament idees i actituds. A tots i especialment als que volem ser reconeguts com a catalans de ple dret en un món en contínua transformació. Fa més de cent anys la Renaixença va marcar un desvetllament, ens cal ara un nou impuls?

Cabòries de Sant Jordi.

Finalment ha nascut Cabòries, la revista de l'IES Julio Antonio de Móra d'Ebre. És una bona notícia per encetar aquesta setmana de Sant Jordi. I, com hi ha món, que ens fan falta estímuls positius entre tanta farsa com la que ens tapa de veure els nous camins que ens cal emprendre perquè els nostres països no es trobin en la dissort dels dàlmates.
Amb el somriure i les cabòries aprenguem a navegar entre Escil·la i Caribdis ; és potser el nostre destí. Siguem dignes hereus d'Ulisses i fem la nostra singladura sense caure en el risc de l'oblit. Amb Jesús Moncada vam aprendre com fins i tot les cabòries estivals poden ser un senzill camí d'aprenentatge i, per què no, de saviesa.
El saber viu en les paraules i cada paraula que es perd és un tros de realitat que s'esborra. Realitat que són fets i sentiments continguts en el poder d'una paraula, sons combinats que obren horitzons i evoquen vivències. El Sant Jordi d'enguany el vull dedicar precisament a les paraules obsoletes i em faig ressò del projecte Reserva de paraules de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i em sumo a la iniciativa del Consorci de Normalització lingüística que ens proposa apadrinar paraules en perill de desaparèixer.
El dia de Sant Jordi a l'institut tindrem l'exposició preparada per la Mireia Grangé dedicada a una part del nostre patrimoni lingüístic en risc de substitució i tothom qui ho vulgui es podrà sumar a la iniciativa de salvar els nostres mots. Per fer-ho només caldrà dipositar en una urna que hi haurà al vestíbul del centre la paraula que ens proposem de salvar o enviar la proposta a l'espai de comentaris d'aquest bloc
Per començar i com a exemple en proposo dos: calauet i patxet.
La primera no es troba ni a l'Alcover-Moll, designa un moixonet, un gafarró que no sé ben bé identificar. Per mi és una paraula plena de ressonàncies de tendresa infantil. A Riba-roja, serveix per cridar amorosament els xiquets petitets. (Una altra paraula que tampoc recull el gran repertori lingüístic és "ranixa")
Patxet. El seu significat va ser documentat per Labèrnia, però ha desaparegut pràcticament dels usos orals. Escrita la trobem emprada per Bladé, Moret o Carranza i es pot relacionar amb la paraula patxo, que hem localitzat a Rasquera i Tivissa, però que té una accepció diferent a la recollida als diccionaris.

Notes de cap de setmana

El passat dia 5 ens vam retrobar alguns bladerians en l'homenatge anual a l'escriptor de Benissanet. Hi vam poder veure el documental elaborat per Santi Valldepérez. Una obra ben feta que esperem que aviat puga tenir una bona difusió (em va impressionar la visió fugaç del poble de Faió, ara submergit sota les aigües de l'embassament, símbol d'un món perdut, obstinat record en el braç del seu campanar solitari). No vaig poder assistir a la representació de "Blat d'Orió", l'obra del grup teatral planer a partir de textos de L'Exiliada. Sí que vaig tenir la sort d'escoltar Sam Abrams, un americà en terres ebrenques, que ens va ajudar a confirmar l'interès de l'obra de Bladé en l'espai sense fronteres de la literatura i com a veu d'afirmació d'una cultura encara atacada per bàrbars i potències de mentalitat colonial.
Exagerat? Vegem dos referències que m'han arribat aquesta setmana:

1- El professor Artur Quintana, president de la Iniciativa Cultural de la Franja, haurà de declarar davant dels tribunals. Us en podeu informar i fer arribar el vostre suport a http://locacaodelafacao.wordpress.com/

2- El Ministerio d'Educació organitza un congrés d'internet i s'obstina en trencar la unitat lingüística del català (observareu com no hi ha entrades a l'andalús o a l'argentí): http://www.congresointernetenelaula.es/

"Que la prudència no ens faci traïdors" va dir fa anys Jordi Carbonell. Avui sentim com una llosa -esperem que no sigui una làpida- el pes de molts silencis en aquesta pàtria que a força d'aparentar ser progre se'ns està tornant provinciana.

Fenya, faena, feina

No em queda gairebé temps per escriure. Feina, molta fenya, com diem a Riba-roja i bona part del català nord-occidental, faena com diuen de la Roca Folletera en avall. Diversitat de paraules del nostre cabal lèxic, d'una llengua maltractada que viu entre perills i que el passat cap de setmana, a Jesús, va ser centre d'atenció en el merescut homenatge al mestre Josep Panisello.
Hi vaig retrobar coneguts i amics. Les sessions dedicades a "Llengua i ensenyament: llengua estàndard i variació lingüística" van fer goig, per l'assistència nombrosa i la qualitat de les ponències i comunicacions.
A classe, exercicis i comentaris literaris i lingüístics en una setmana ben farcida d'exemples de com alguns polítics es volen tapar les vergonyes amb la manipulació lingüística. Podríeu fer un llistat d'eufemismes per ocultar la proposta transvasista del govern de Montilla?
Hi va haver un temps en què el poble considerava que l'església era posseïdora de la veritat absoluta i en virtut d'aquesta hegemonia ideològica els "administradors de la veritat" venien fins i tot trossets de cel. Amb el temps es van desemmascarar les maniobres dels falsos predicadors. No podria ser que avui algunes ideologies i algunes persones haguessin assumit aquell vell poder que reprimia la llibertat i la dignitat humanes?.
Avui com ahir el pensament lliure és el millor antídot perquè no ens arrosseguin els vents desbocats dels mil i un cretinismes que bufen aquest esfereït mes d'abril.

Dia de la poesia

Acabo de llegir a vilaweb que avui és el dia internacional de la poesia. Això dels dies internacionals d'un o altre tema s'assembla cada cop més al santoral. És un recordatori que sovint ignorem, però que de vegades va bé de tenir present.
Em sembla si més no curiosa la coincidència entre l'evocació de la poesia i la commemoració religiosa del divendres sant. Potser la poesia, des de les catacumbes de la societat postindustrial anuncia algun tipus de ressurecció o d'etern retorn profundament lligat a la natura i a l'adveniment primaveral.
Enguany, per celebrar la diada, el Centre Unesco de Catalunya i l'Institució de les lletres catalanes ens ofereixen un poema de Josep Piera traduït a vint-i-quatre llengües.

EDUCAR AMB LA WEB SOCIAL

He estat dies sense escriure al bloc. Esgotadors: exàmens i avaluacions; cursos de formació i altres feines amb data de caducitat; obertura de l'aula virtual del departament de català de l'institut...i, entremig, els catalans hem donat la victòria als espanyols d'esquerra.
El més positiu de tot plegat ha estat l'entrada al Moodle: cinc cursos en funcionament i cent quaranta alumnes que estan entrant en la dimensió més educativa d'internet. Aviat és dit.
No sé si estem vivint una revolució en l'àmbit de la formació, però reivindicar-la em sembla necessari. Avui la prioritat a Catalunya ha de ser la revolució educativa i un dels seus camins és la web social. Per fer-ne una presentació he aprofitat el documental elaborat per educastur.
La web 2.0 es troba en la línia de la proposta de l'enginyer i psicòleg cognitiu Roger Schank que ens defineix les noves funcions del professorat en l'era de la informació:"Si los profesores quieren de verdad asistir al aprendizaje, pueden dedicarse a responder preguntas cuando los estudiantes se encallan, a poner problemas estimulantes y a sugerir lecturas fascinantes, además de dar alguna charla interesante de vez en cuando [...] ( La tercera cultura. Más allá de la revolución científica (2000:166).
Així, percebem cada dia més la construcció educativa com una navegació amb un rumb que ha de ser definit i que, com en el poema de Kavafis, ens ha de fer viure i sorprendre'ns en la descoberta, el veritable estímul del saber. Les eines tecnològiques han d'estar al servei d'aquest projecte, poden ser un bon instrument que tot just ens funciona en rodatge.
Si voleu conèixer una mica més l'ampli ventall de possibilitats que ofereix la web 2.0 podeu visitar l'article del professor Pere Marquès
i en l'àmbit de la llengua i la literatura trobem el quadre explicatiu del també docent Felipe Zayas. Apa, per avui ja tenim prou teca.
(10-05) Sobre Moodle i la web 2.0 acabo de trobar un nou enllaç interessant: http://video.xtec.net:8080/ramgen/a8045203/jornadesIOC/tarda_auditori01.rm