Us transcric dos fragments, un de curt - contundent- i una altre més extens, de l'informàtic i psicòleg cognitiu Roger Schank. Si us interessa el que diu us remeto a la font de referència: Brockman, J, (ed.) (2000) La tercera cultura. Más allá de la revolución científica. Barcelona. Tusquets. Potser comença a ser hora que ens desempalleguem de la pluja àcida de l'aplicació mecanicista del constructivisme que ens van imposar amb la reforma.
1- Informació és sorpresa.
2- Un dels temes que més m'interessen en aquest moment és el de l'educació. Vull esbrinar com es pot reformar el sistema educatiu. Un camí és fixar-se en com aprèn la gent, com funcionen ara mateix les escoles i veure si hi ha alguna confluència. [...]
El que es fa a les escoles d'ensenyament mitjà o als col·legis és antiaprenentatge. [...]
Crec que els plans d'estudi no haurien d'existir. El que els xiquets haurien de fer és guiar-se pels seus interessos, amb un conseller educatiu que respongui a les seues preguntes i els orienti cap als temes que es derivin d'aquest interès inicial. Partim d'on partim, podem arribar a qualsevol lloc de forma natural. El problema és que a les escoles tothom ha de ajustar-se a un pla: cal aprendre això un dia i allò un altre [...]
A molts mestres els espanten les preguntes. I encara que és obvi que als bons mestres els agrada que els facin bones preguntes, la demografia fa impossible contestar-les totes. Aquí és on els ordinadors tenen alguna cosa que poden aportar. Cal un ensenyament personalitzat...
1- Informació és sorpresa.
2- Un dels temes que més m'interessen en aquest moment és el de l'educació. Vull esbrinar com es pot reformar el sistema educatiu. Un camí és fixar-se en com aprèn la gent, com funcionen ara mateix les escoles i veure si hi ha alguna confluència. [...]
El que es fa a les escoles d'ensenyament mitjà o als col·legis és antiaprenentatge. [...]
Crec que els plans d'estudi no haurien d'existir. El que els xiquets haurien de fer és guiar-se pels seus interessos, amb un conseller educatiu que respongui a les seues preguntes i els orienti cap als temes que es derivin d'aquest interès inicial. Partim d'on partim, podem arribar a qualsevol lloc de forma natural. El problema és que a les escoles tothom ha de ajustar-se a un pla: cal aprendre això un dia i allò un altre [...]
A molts mestres els espanten les preguntes. I encara que és obvi que als bons mestres els agrada que els facin bones preguntes, la demografia fa impossible contestar-les totes. Aquí és on els ordinadors tenen alguna cosa que poden aportar. Cal un ensenyament personalitzat...
3 comentaris:
Uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuf!!!
Cordooooooooons, quin temaaaaaaaaaaaaaa!!! Òndia, no en sé pas res, jo, de tot aixòòò!!! Només se m'acut que... quina manera de complicar-se la vida, nooooooooo???
A mi em sembla (jo, que sóc així de simple) que des de sempre qui ha volgut aprendre ha après, caigui qui caigui, peti qui peti i governi qui governiiiii!!! I que qui ha volgut ensenyar alguna cosa, o, millor dit, qui ha tingut alguna cosa per ensenyar (des de sempre, també), ha ensenyat, malgrat tot, malgrat tothom, fins i tot malgrat ell mateix barra ella mateixaaa.
Ara no sé si ho sabré explicaaar. Veiaaaam: el mestre no és mestre perquè ho reconegui un títol universitari sinó perquè ho reconeixen els altres. Vull dir: l'autèntic mestre barra mestra és aquell barra aquella de qui els altres poden aprendre alguna cosa encara que ell barra ella no s'hagi proposat ensenyar res de res. I tant li fot que aquest mestre barra mestra sigui llauner, sirgador o metge barra metgessa. I tota la resta són troooooooooons!!!
(No sé pas si m'he explicat, no ho sé pas, no ho sé paaaaaaaas...)
Aaaaaaaaaaaaaaah, me'n descuidavaaaaaaaaa!!! Una cosa m'ha agradat mooooooooolt!!! Aquesta que diu: INFORMACIÓ ÉS SORPRESAAAAA!!!
Sí senyooooooor!!! Clavaaaat!!! Fa molt de temps que m'he adonat que les notícies que donen per televisió no em sorprenen gens, per això he acabat per no mirar-me-la, la teleeeeeeeee!!! A veure si fas arribar la frase que un servidor ha distingit amb l'honor de les majúscules a totes les teles que es fan i es desfaaaaaaan!!! A veure si són capaços de sorprendreeeeeeee'ns d'una punyetera vegadaaaaaaaaa!!! A veure si per fi ens informeeeeeeeeeeeeeeeen!!!
Home, jaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
Hola!
M'ha semblat interessant aquest post per això he volgut deixar un comentari. M'ha cridat l'atenció lo de que a les escoles s'està fent "antiaprenentatge". I també m'ha cridat l'atenció el que diu desprès, ja que hi estic totalment d'acord. No haurien d'existir els plans d'estudi. Els xiquets haurien d'aprendre segons els seus interessos. Em van explicar una vegada que a un institut (o col·legi, que ara no me'n recordo) de no sé on, els alumnes escollien les matèries que volien estudiar, i d'aquesta manera es va demostrar que aprenien més ells en un any que nosaltres en vuit. Més clar, l'aigua, no?
Publica un comentari a l'entrada