Visió de l'Ebre català

La M.M., del crèdit de 4t, ha indicat com a primer element del nostre patrimoni el riu Ebre. Déu n'hi do si en té de patrimoni el riu: natura, història, llegendes..., treballs, records íntims, festes populars... En certa mesura el riu és l'eix del nostre patrimoni. I com hem quedat que volem aprendre amb el nostre patrimoni us proposo de llegir i treballar aquests fragments de l'escriptor Artur Bladé i Desumvila, que ens aproxima al paisatge i als pobles de l'Ebre català.

Entre els paisatges ebrencs, és a dir, propers al curs del riu, n'hi almenys quatre de ben diferenciats: les ribes planeres vora les quals hi ha conreus d'hortes i vinyes, els estrets abruptes on el riu passa encaixonat, el paisatge dels canals a partir de l'assut de Xerta i finalment, l'ampla planura del Delta. Podríem afegir-hi la perspectiva que ofereix de quatre o cinc anys ençà, la presa de Riba-roja [...] És aigues avall de Mequinensa, immediatament després de Faió, que l'Ebre (portant ja tot el cabal del Segre) entra a Catalunya. S'ha dit que fins aleshores, des del moment de la seva naixença, el riu s'encamina decididament vers l'Est cercant la nostra terra amb un amor tenaç, però que tan aviat com hi arriba, comença a fer giragonses com si, embadalit amb el paisatge que ell mateix crea, retardés l'hora de perdre's en la mar (Visió de l'Ebre català p. 14-15)

Un cop feta la lectura en veu alta us proposo diverses activitats:
1- Busqueu al diccionari les paraules que no enteneu, comenteu si cal amb els companys paraules i frases per acabar de captar el sentit del text, i feu una llista del vocabulari que heu après.
2- Confeccioneu un mapa del recorregut de l'Ebre. Apunteu-hi les principals poblacions i els afluents que hi desemboquen.
3- Què vol dir que el riu fa giragonses? Són producte de la voluntat del riu o responen a un fet natural? Expliqueu-ho.
4- A través de quines paraules l'autor personifica al riu? Per què utilitza aquest recurs? Vosaltres quan parleu feu personificacions? Busqueu-ne exemples en la vostra conversa quotidiana.
5- Considereu que el fragment que acabeu de llegir es pot qualificar de literari? Per què? Què és el que permet dir que un text és una manifestació literària?
6- Il.lustreu els paisatges ebrencs de què ens parla l'autor. Podeu buscar fotografies o fer dibuixos (si voleu dibuixar no patiu, us deixaré més temps). Després, en grup, podeu fer una auca dels paisatges ebrencs.

Bé, més endavant ja parlarem de l'autor del text. De moment us he deixat només una foto perquè us en feu una primera idea.