Alumnes- professors.

Aquests dies, remenant vells papers, he trobat unes notes de dietari de 1995. M'hi he retrobat. I aquelles ratlles, avui, em fan veure amb una mica més de claredat com el magisteri ha de comportar coneixements teòrics i un saber pràctic. Estudi i experiència, és clar que sí. Però, també i potser sobretot, per aconseguir una comunicació educativa, ha d'incorporar les dimensions personals.
Aquestes paraules que ara us descobreixo volen ser una porta suggerent als nostres mons interiors, els que ens conformen, més enllà de l'acumulació d'informació i dels sorolls quotidians:
Diumenge, 19. "Sant Josep va a buscar foc. Va a buscar foc i no en trobe..." A València fan falles i mentrestant els treballs i exàmens sobre la taula se m'acumulen com una babel de grafies i taques, de paraules i pensaments apressats d'adolescents que somnien en viatges a Itàlia i tardes allargassades d'estiu.
Em recordo, ingenu i revoltat, empaitant llunes tèbies vora la Lord Nelson i els ulls abocats a un demà, que era alhora llunyà i tangible. Llegíem Marcuse i García Márquez i no havíem sentit ni parlar de Josep Carner.
Com són avui els nostres adolescents? Aquests nois i noies que omplim de paraules i d'engrunes de les veritats que encara busquem? En unes notes d'expedient anem gravant les línies dels seus destins, encara incerts, oberts a un futur que intuïm a les palpentes.