Aquest dies a les classes de segon de bat he/hem estat parlant del noucentisme. Vaig afirmar que si bé el període noucentista en un sentit estricte abraçava del 1906 al 1923, podíem considerar que la influència dels postulats d'aquell moviment, d'aquella "ideològica generació", havia arribat fins al tombant del segle, però que actualment època o moviment havien quedat arxivats com a referents del passat, enterrats en els acords tripartits.
Hores d'ara segurament no m'expressaria amb la convicció que vaig manifestar. En aquest moments de canvi ideològic o de reformulació o de desorientació, sembla que les referències implícites o explícites al noucentisme, a l'afirmació política d'Enric Prat de la Riba són a primer pla de l'actualitat.
Recordem el moviment de la Solidaritat Catalana i La nacionalitat catalana. Una època i una data, la del 1906 que, en un país com el nostre en què cada dia se celebra i ens recorden alguna efemèride, el poder ha silenciat. I ara llegim l'article de l'historiador Josep Maria Solé Sabaté publicat avui a El singulardigital
Caos? La culpa és nostra
Hores d'ara segurament no m'expressaria amb la convicció que vaig manifestar. En aquest moments de canvi ideològic o de reformulació o de desorientació, sembla que les referències implícites o explícites al noucentisme, a l'afirmació política d'Enric Prat de la Riba són a primer pla de l'actualitat.
Recordem el moviment de la Solidaritat Catalana i La nacionalitat catalana. Una època i una data, la del 1906 que, en un país com el nostre en què cada dia se celebra i ens recorden alguna efemèride, el poder ha silenciat. I ara llegim l'article de l'historiador Josep Maria Solé Sabaté publicat avui a El singulardigital
Caos? La culpa és nostra
Si no deleguessim els nostres vots en partits que estan hipotecats a Madrid altra cosa seria el cas que ens hauríen de fer des de les Espanyes. El 1898 després d’un dels desastres més importants de cap Estat en la història contemporània d’Europa, pèrdua de les restes de tot l’imperi colonial a Cuba , Puerto Rico i Filipines, els catalans- la majoria no eren ni pensaven en clau nacional-, van dir-se: “ Aquesta gent ens durà a a misèria”, referint-se els polítics espanyols.
Doncs ara estem en situació similar. Dependents d’ells els quals han progressat a uns nivells impensats fa 30 anys i nosaltres anem de mal borràs. Fa més de 100 anys que ens tenen a pa i aigua en tot, i malgrat governs dinàstics de liberals i conservadors, de Dictadures de Primo de Rivera o Franco, d’UCD quan la Transició o de 22 anys de govern PSOE o 8 de PP ens hem hagut de pagar les poques infraestructures dels trens que tenim o hem tingut fins les autopistes, i la resta que ens han atorgat les hem sufragat amb escreix nosaltres mateixos.
Què fer? Dir prou. Com? Nomes votar partits en clau nacional, ras i curt. El malament que al llarg de la història ha marcat les catastròfiques aliances amb partits o sindicats és un exemple prou evident que cal optar per partits propis i no per altres que en tenir el cul llogat mai disposen de la cadira quan volen.
Doncs ara estem en situació similar. Dependents d’ells els quals han progressat a uns nivells impensats fa 30 anys i nosaltres anem de mal borràs. Fa més de 100 anys que ens tenen a pa i aigua en tot, i malgrat governs dinàstics de liberals i conservadors, de Dictadures de Primo de Rivera o Franco, d’UCD quan la Transició o de 22 anys de govern PSOE o 8 de PP ens hem hagut de pagar les poques infraestructures dels trens que tenim o hem tingut fins les autopistes, i la resta que ens han atorgat les hem sufragat amb escreix nosaltres mateixos.
Què fer? Dir prou. Com? Nomes votar partits en clau nacional, ras i curt. El malament que al llarg de la història ha marcat les catastròfiques aliances amb partits o sindicats és un exemple prou evident que cal optar per partits propis i no per altres que en tenir el cul llogat mai disposen de la cadira quan volen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada