dilluns, 27 d’octubre del 2008

ELS REPTES DE L'EDUCACIÓ


El diari Avui ens ha ofert, des del passat dia 23, un conjunt d'articles d'opinió sobre els reptes de l'educació.
Els referencio i us animo a fer-ne una lectura que ens pot ser profitosa:
I- Ricard Aimerich: Escola i societat
II- Jaume Sarramona: L'avaluació com a repte
III-Jaume Cela: Entre d'altres, dos reptes
IV- Joan Estruch: Contra la crisi, educació
V- Carme-Laura Gil: La Catalunya del segle XXI

Tots ells són plens d'idees que ens porten a la reflexió, el debat i a propostes d'acció en la pràctica educativa. N'anoto algunes:

  • cal que la direcció escolar es professionalitzi de veritat i constitueixi el primer nivell de supervisió del sistema, i alhora que sigui avaluada per la inspecció, i aquesta per l'organisme competent de l'administració. Totes aquestes avaluacions haurien de tenir després un paper decisiu en les respectives carreres professionals (J. Sarramona)
  • La velocitat s'ha convertit en un valor. Però el cas és que si parlem d'educació el que necessitem són ritmes pausats, diferenciats, perquè educar comporta disposar de temps per atendre les necessitats de l'altre, de qui som responsables (J. Cela)
  • No es tracta, però, de reforçar la seva funció assistencial, sinó de convertir-lo en un dels pilars del nou model econòmic que Catalunya necessita. L'excel·lència educativa ha de connectar-se amb un mercat de treball que demandi un "capital humà" d'una elevada productivitat, aconseguida amb la innovació tecnològica. Altrament, l'excel·lència només serviria per frustrar el joves "massa ben preparats", que no podrien inserir-se en un sistema productiu endarrerit (J. Estruch)
  • La pregunta que cal fer no és quina educació volem sinó quina societat volem

    Només és possible amb la conjugació generosa de l'eficàcia de l'organització administrativa, amb la veritable autonomia del centre educatiu com a eina del nou model d'escola i ciutadà, la nova formació del professorat inserida en el projecte de nova societat catalana, d'identitat nacional, la ruptura del currículum escolar i el perllongament de l'escolarització obligatòria fins als 18 anys amb models diversos adequats a la mateixa diversitat d'actituds i aptituds de l'alumnat (C.L. Gil)

Després del Dragoncan legislatiu dels darrers anys, ens cal un marc organitzatiu clar, que deixi un ampli marc d'autonomia als professionals, amb una administració eficaç i capaç de complir amb els reptes socials. És somiar truites?

2 comentaris:

marta sole ha dit...

Bona nit!
Bé crec que totes les opinions són bones i com tu has dit, porten cap a una reflexió i un debat.
Amb l'opinió de J.Sarramona n'estic d'acord perquè crec que les direcions del centre haurien d'estar supervisades i així esglaonadament, però crec que no és quest el problema principal de l'educació.
Amb la valoració de J.Cela entenc que el que vol dir és que hem de tenir temps per assimilar tota l'informació que rebem i que se'ns faci amena i així més entretinguda.
Llavors, J.Estruch ens parla de l'Excel·lencia educativa, que esta clar que necesitem una innovació i una educació capdavantera per a poder desenvolupar una alta productivitat.
I per últim, el comentari de C.L.Gil el qual no entenc massa cap on enfoca el problema, perquè en teoría l'èficacia de l'organització administrativa ja existeix.
Jo crec que s'hauria de canviar el pensament la societat cap al futur, de treballar i estudiar pensant que t'agrada el que fas, i intentar millorar cada dia la societat i així nosaltres mateixos.

Senney ha dit...

Sí, la meva humil opinió és que sí, demanar tot això que dius és somiar truites.
Plató deia que els veritables mals de la societat no s'acabarien fins que els filòsofs ocupessin càrrecs polítics o fins que, per algún miracle, els polítics esdevinguessin filòsofs.
A mon pare li he sentit dir més d'un cop que per a ser ministre de transports, 25 anys en carro; i per a ser ministre d'agricultura, 50 anys pagès!
I perquè dic això de Plató i de mon pare, jo ara?
Doncs perquè em sembla que està quedant demostrat que els que fan les lleis d'educació són bastant incomptents, que no l'encerten ni a la tercera i sembla que cada vegada clavin la pota una mica més endins. Així doncs, que analitzin bé l'educació del moment, que es fixin en les necessitats i deficiències reals, i en definitiva, que facin tot el que calgui per trobar d'una vegada per totes la solució definitiva (que jo dubto que existeixi). I si amb tot això no se'n surten, que "demanin ajuda" als qui més en saben, que són els que vivim els seus ditxosos intents de llei, o sigui alumnat, professorat, etc.